Venerdì, 08 Marzo 2024 - 09:32 Comunicato 495

Te Museo Ladin de Fascia na domarena de formazion per ensegnanc, endèna che la Val se endreza a la tradizionèla Aisciuda Ladina.
Inomes de lech te Fascia, co la scola per descorir l’identità e la cultura ladina

[Ladino] Da la colaborazion percacenta anter Servijes linguistics, de museo e de la biblioteca de la Majon di Fascegn, la Scola Ladina de Fascia e l Comun general de Fascia l é nasciù l domarena de formazion per ensegnanc stat ai 6 de mèrz aló da la sala Heilmann del Museo Ladin de Sèn Jan.
La scomenzadiva la é stata pissèda per enjignèr la scoles a zelebrèr l’Aisciuda Ladina, festival del lengaz e de l’identità, endrezà vigni an entorn ai 5 de mé, dì olache vegn recordà la unità di ladins del Sela e canche del 1920 l é stat metù fora la pruma outa sun Jouf de Frea la bandiera ladina dai 3 colores: vert desche i pre e i bosć, bianch desche la neif e brun desche l ciel.
I ensegnanc à lurà al endrez de unitèdes didatiches per descorir i inomes de lech de Fascia, col obietif de arvejinèr i bec a l’identità ladina, soscedan sia curiosità e sia fantasia, magari ence col proèr a ge dèr inomes neves ai posć olache i vif, col durèr la medema modalitèdes de chi che tel passà ge à dat inom ai lesc aldò del besegn, de sia vijion e de sia intuizions.
Na vida gustegola e fosc neva de comunichèr cultura e lengaz e de fèr acioche ence la neva generazions abie na maor consaputa de cotant che l lengaz ladin posse dir fora e contèr l passà e l teritorie a na vida alternativa e da marevea.

La giornata di formazione per insegnanti sulla toponomastica ladina alla Majon di Fascegn [ Istituto Culturale Ladino]

L argoment de la formazion didatica - outa ai ensegnanc de duc i degrees e ordegn, da la scolina enscin a la scola auta, e de desvaliva materies – l é stat apontin chel de la toponomastica, veduda desche element significatif de la valorisazion del teritorie, de sia interpretazion storica e geografica e scrign segur del lengaz e de la cultura del post. Ti inomes de lech se scon memories, colores, descrizions del teritorie e de sia morfologia, mizacoles de storia. L inom medemo de Fascia l disc fora na fascia de tera da poder coltivèr cernuda tel passà da la pruma jent che se à logà ju te chest raion.

Do dal benvegnù te Majon di Fascegn e la prejentazion de la scomenzadiva da man del Sorastant Federico Corradini, l é stat sobito avert i lurieres col intervent de Evleyn Bortolotti, funzionèra linguistica del Comun general de Fascia e coordenadora redazionèla del Dizionèr Toponomastich Trentin per “I inomes del post de Fascia”, e Vittorio Dell’Aquila, linguist espert de toponomastica de la Èlpes e de cartografia, che l ge à portà dant ai ensegnanc na chief de letura di inomes de lech ladins coi meter ite ence te n contest internazionèl. Sobito do i contribuc de Nadia Chiocchetti, funzionèra linguistica del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn”, Daniela Brovadan, conservatora del Museo Ladin e Alberta Rossi, bibliotchèra de la medema Majon di Fascegn e autora de libres per bec sul argoment, che i à portà dant tel orden la banches de dac de la toponomastica a la leta online e te Istitut, la doura potenzièla del argoment a unitèdes didatiches spezifiches, desche per ejempie chel de la Gran Vera te Fascia, e la publicazions per gregn e bec da troèr te la biblioteca spezialistica ladina. Cesare Bernard, storich fascian, à dat sie contribut de formazion di ensegnanc col lejer dal pont de veduda storich dotrei toponims ladins.

Per la Majon di Fascegn n’autra ocajion de esser apontin la cèsa recognosciuda de la cultura e de la identità propries e de dèr sie contribut per endrezèr dessema coi ensegnanc neves struments didatics da ge meter apede ai sacotenc percorsc jà sporc a la Scola fora per l an.

Rassegna stampa ad uso interno: Articolo da L'Adige - 12.03.2024

(S.Ra.)


Immagini