Lunedì, 13 Dicembre 2021 - 16:10 Comunicato 3603

Traduzione in ladino
APTO, valorisazion de n rich patrimonie de la Tradizion a Ousc

L’é stat portà dant “NOTES ADIMENT”, Lezions de musega populèra trentina”

“‘Notes adiment, Lezions de musega populèra trentina’, la scomenzadiva endrezèda dal Museo de la Usanzes e Tradizions de la Jent Trentina”, la va envers la defendura del prezious patrimonie a ousc de noscia tradizion che l’à besegn de esser confermèda da nef – l’à dit l’assessor a la cultura Mirko Bisesti ai 2 de dezember en conferenza stampa – per chest l’empegn de la Provinzia autonoma, de l’assessorat tras l Museo de San Michele l’é fort. Rengrazie l president del Museo Ezio Amistadi con chel che sion dò che se dajon jù per valorisèr la tradizion trentina leèda a noscia cianties populères e no demò. N gran develpai soraldut al studià Renato Morelli che l met a la leta sia competenza e sia profescionalità a benefize de duta la comunanza trentina”.
Conferenza stampa: “'Note a memoria. Lezioni di musica popolare trentina” (Renato Morelli etnomusicologo e musicista, Ezio Amistadi presidente del Museo degli usi e Costumi della Gente Trentina - San Michele, Mirko Bisesti assessore provinciale all’istruzione cultura e università, in piedi Giampaolo Pedrotti capo ufficio stampa della Provincia Autonoma di Trento) [ Archivio Ufficio stampa PAT]

L’à rejonà l president del Museo Ezio Amistadi che l’à rengrazià l’assessor Bisesti per la bela oportunità, l Capo Ofize Stampa Giampaolo Pedrotti “la persones che é chiò te Sala Belli, i giornalisć, l diretor del Conservatorie de Trent Massimiliano Rizzoli, la scoles ziviches e de musega, la Federazion di cores del Trentin e sie president Paolo Bergamo, la Federazion gropes culturèi e de delet (Feccrit) e nesc utenc che seghita a ne vegnir dò a na vida digitèla”.

Dò aer recordà che l Museo de la Usanzes e Tradizions de la Jent Trentina l’à presciapech 16.000 toc, 21.000 libres e sacotenc video, l president Amistadi l’à sotrissà che “chest patrimonie cogn esser metù a la leta de duc, l’é chest nosc obietif e la scomenzadiva che meton dant la va apontin de chest vers. Dal 1m de jugn de chest an aon mudà l’orientament del Museo e aon scomenzà a ge jir dò a n percors nef che l perveit chesta condizion: l Museo l cogn se averjer, lurèr coi etres e se meter a la leta. Nesc colaboradores, che i é dalbon competenc, i à spartì dessema e i se à tout sù de gregn lurieres, chest vel dir che vigniun l’à projec desvalives da portèr inant. Anché rejonon de APTO, l’Archivie provinzièl de la Trazidizion a Ousc, metù sù da la Provinzia autonoma de Trent de setember del 1998 aldò de n projet de l’etnomusicologh e musizist Renato Morelli che ades l se a metù a la leta debant per valorisèr chest prezious patrimonie de la tradizion a ousc trentina e de la Èlpes. Rengrazie mascimamenter Renato Morelli percheche l’à dat sia desponibilità per meter en esser doi robes de gran valuta: jir inant co la catalogazion, col meter ite cent e cent de video e de documents e col portèr dant, dessema coi colaboradores del Museo, percorsc de valorisazion de chest prezious patrimonie de la Tradizion a Ousc. L zicle de webinar l’é l prum vèrech”.

L’etnomusicologh Renato Morelli l’à donca portà dant l zicle de webinar “NOTES ADIMENT. Lezions de musega populèra trentina” che l’é na oportunità per cognoscer miec l patrimonie etnofonich trentin, valorisan i fons sonores che l’é ite te l’APTO. Se trata de n cors de aprofondiment e sparpagnament scientifich out al publich trentin, mascimenter ai joegn, a la desvaliva comunanzes di “Trentins tel mond”, ai corisć de la Federazion cores, ai studenc de la scoles ziviches de musega, del conservatorie e de l’università, e a duc chi che à enteress per la musega e per l bal populèr trentin e, aboncont, per la cultura trentina.

Chest prum zicle (dai 13 de dezember del 2021 ai 31 de jené del 2022 – vigni lunesc da les 6 a les 7 da sera) l’à desche argoment l Nadèl “Steiles, Gelindi, trei Rees. Tradizion a ousc e fontènes scrites te la cianties di Trei Rees da la Controreforma a la globalisazion”.

Vegnarà portà dant i ejic de n studie de trent’egn dintornvia la cianties di Trei Rees te la Èlpes, fat da l’etnomusicologh Morelli tras enrescides “sul ciamp” e enrescides d’archivie (aló da la biblioteca Vallicelliana de Roma, la Britisc Library de Londa, la biblioteca del Conservatorie de Bologna, l Ferdinandeum de Dispruch). N studie che zacan l’é stat bon de ge dèr responetes concretes a na domana zentrèla ti studies etnomusicologhes taliegn, e no demò: l’esistenza de fontènes a stampa per chest repertorie (che se troa sul confin anter populèr e letrà, scrit e a ousc, sacro e profan), conscidrà “de tradizion a ousc”.

I webinar i vegnarà endrezé desche n percors multimedièl che va de zeruch e che, scomenzan da la descorida te la Val di Mochegn de la “Regoeta Michi” del Siecent, l porta novitèdes en cont del scomenz de chesta tradizion e de sia fontènes (la cianties de la Steila o di Trei Rees), con n fon aprofondiment de la “micro-storia”, per ruèr a la “Gran-Storia” de la Reforma luterana e del Conzil de Trent con sia “laudes a travestiment spirituèl”.

Duta la cianties portèdes dant ti webinar les è ite te l’APTO, olache se podarà les vardèr fora e les desćiarièr dal sit del Museo de la Usanzes e tradizions de la Jent Trentina.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini