Studiousc e joegn enrescidores da duta la Tèlia se à confrontà col obietif de entener olache les é te chest moment la geografia linguistica e la dialetologia, col studièr fora la desvalivanza nia neto scempia che caraterisea la realtèdes de nosc Paisc. Endèna la scontrèda, i relatores à fat fora endò i chèdres teorics e metodologics del studie de anchecondì di dialec, col ge dèr na gran lèrga al peis di media e del digitèl. L é stat studià più a fon l efet de la neva tecnologies sui lengac manco duré, col analisèr sia prejenza semper più feruscola sui social network e te la neves prateghes online.
Apede la teoria e l'inovazion digitèla, l debatit à tout ca temes de gran atualità leé a la politiches linguistiches e al stravardament istituzionèl, col portèr dant strategies concretes per l mond de l'educazion. Te chest contest, l é stat portà dant proponetes inovatives per la didatica di lengac de mendranza, percorsc de inclujion plurilinguala e neves modie de zertificazion linguistica. Tinultima per serèr su l chèder l é stat metù dant na lingia de studies empirics fac te anter la jent, che à deschiarì la dinamiches de contat anter i codejes linguistics, su la resilienza de la comunanzes che rejona n lengaz de mendranza e su la azions che fèsc debesegn per viventèr chest patrimonie culturèl prezious.
Te la sescion del domesdì, dedichèda a la neva prospetives de enrescida per la mendranzes germanofones, Patrizia Cordin de l'Università de Trent, che chisc egn passé la era stata enciarièda dal Retor per la scomenzadives en cont de mendranzes linguistiches, l'à portà dant i ejic de la gran enrescida soziolinguistica CLaM 2021 sostegnuda da la Provinzia autonoma de Trent con chela de fèr n chèder de la situazion di lengac de mendranza zimbra, mòchena e ladina sul tegnir de la region Trentin-Sudtirol e del Venet, per programèr intervents de politica linguistica miré.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




