Venerdì, 04 Luglio 2025 - 11:23 Comunicato 1869

Traduzione in ladino
Pest Arge Alp 2025, l é stat troà fora i finalisć del Trentin

La proponetes les vegnarà valutèdes da na Juria internazionèla

[Ladino] Sostegnir i projec che a na vida inovativa, originèla e da poder endò portèr dant, proa a ge dèr ai joegn di raions alpins prospetives neves: l é chest l argoment zentrèl del Pest ARGE ALP 2025, tel an olache l president l é chel de la Provinzia autonoma de Trent, ades tel moment de la selezions te duc i raions membres de la Comunanza de lurier.
La juries dal post, defat, se à binà per valutèr la candidadures manèdes ite da scoles, firmes e start-up, e l Trentin l à troà fora si finalisć da portèr dant a la juria internazionèla: i projec mané ite dal designer Alessio Remundo, con “ADES - Restituire valore alla manualità artigiana per dare un futuro alla montagna in Trentino” e da l’Istituto Tecnico Economico-I.T.E. Antonio Tambosi de Trent con “Progetto Valle dei Laghi”.
La juria internazionèla, che tol ite un espert per vigni Nazion (Tèlia, Austria, Germania e Svizra), la troarà fora i venjidores dant de la metà de setember, enveze la zerimonia de premiazion la vegnarà endrezèda en ocajion de la 56eisema Conferenza di Capi de Goern de Arge Alp, ai 23 e ai 24 de otober del 2025 a Trent.
I trei projec miores de la doi categories pervedudes dal avis i se spartirà l pest de 10.000 euro en dut: 2.500 euro per l prum, 1.500 per l secondo e 1.000 per l terzo.
[ Juliet Astafan_Archivio Ufficio Stampa PAT]

Chesta la sumèda di projec troé fora.

“ADES - Restituire valore alla manualità artigiana per dare un futuro alla montagna in Trentino”
Projet portà dant da Alessio Ramundo per la categoria “Firmes e start-up”.
De gra a la colaborazion anter designer, artejegn e comunanzes dal post, l projet sostegn la produzion de mobilia e cosses de legn e lin, fates con tecniches tradizionèles e materièi naturèi. L inom “ADES”, che per dialet trentin vel dir “adesso”, l sotrissea l besegn de fèr en prescia. L projet no se cruzia demò de la produzion, ma l vel educhèr, formèr e meter a jir n leam che reste tel temp anter generazions. L é n model che se pel portèr endò dant e che valorisea la mont desche lech de davegnir, no demò de recorc. De gra a na colaborazion con tisleres e tescères dal post, vegn sport percorsc de formazion pratica te la berstot. ADES engaissa a meter su de neva micro firmes, colaborazions anter designer e artejegn.  Sia vijion ambientèla la é responsabola e con n picol peis. I materièi che vegn durà, desche l legn e l lin, i é naturèi, dal post e renovaboi. Estra apede l met a jir na rei anter profescionisć e generazions che ge dèsc forza al sentiment de partegnuda e ai jogn a restèr tel raion. L leam co la mont no l é demò estetich, ma economich, formatif e sozièl.

“Progetto Valle dei Laghi”
Portà dant da l’Istituto Tecnico Economico-I.T.E. Antonio Tambosi de Trent per la categoria “Scoles”, sorastant de la scola Amdrea Bezzi. L projet, de doi egn, l se focalisea su la mont desche n lech da valorisèr da n pont de veduda del marketing del teritorie, con chela de endrezèr evenc sportives col obietif de viventèr l turism fora de sajon tel raion tout ite, la Valle dei Laghi. L é stat tout ite la clas terza del percors turistich de “manager del sport sostegnibol” che l à metù a jir n analisa del raion da n pont de veduda morfologich e idrografich, storich, sozio-economich e n analisa di monumenc de emportanza storica. Estra apede, ge vegn dat na gran emportanza a l’azessiboltà, inclujion e sostegniboltà. L focus l é soraldut sun vèlch sport, se perveit estra apede la valorisazion e l miorament di fabricac di zentres storics, de gra a na colaborazion col network OSPITAR, coscita da smaorèr a na vida sostegnibola l numer de posć let a la leta. Con chela de meter en esser neva oportunitèdes per n turism “chiet” e neva oportunitèdes de luirer per i joegn. L projet l é amò più rich de gra a la valorisazion de prodoc tipics dal post desche l Vino Santo, l elech extravergine, formaes, ciarns, fruc e miel.

Arge Alp l é na Comunanza de lurier metuda su ai 12 de otober del 1972 a Mösern, tel Tirol, con chela de ge fèr front e sostegnir i besegnes de duc i raions de la Èlpes e che tol ite presciapech 26 milions de persones.
I membres de Arge Alp l é la Germania col Stat Ledech de Baviera, l'Austria col Länder Vorarlberg, Tirol e Salisburgh, la Tèlia co la Provinzes autonomes de Busan e de Trent e la Region Lombardia, la Svizra coi Chantun Grischun, Son Gagl e Tessin.        

Desćèria chiò la intervistes

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini