Giovedì, 06 Agosto 2026 - 17:19 Comunicato 2304

N viac anter èrt, guant e memoria coletiva de la comunitèdes ladina, mochena e zimbra te la sales del Museo Ladin de Fascia
Enaudèda la mostra “Melaures de la mendranzes – I gioielli delle minoranze linguistiche”

Traduzione in ladino

[Ladino] L é stat orì ofizialmenter al publich, te la sales del Museo Ladin de Fascia a Sèn Jan, la mostra “MELAURES DE LA MENDRANZES - I Gioielli delle Minoranze Linguistiche”. Portèda dant da la Region Autonoma Trentin-Alto Adige/Südtirol e rencurèda da Giuseppe Tasin, la esposizion met dant na reflescion sota sul valor de la pluralità culturèla desche pera da cianton de la identità regionèla e de l’Europa da anchecondì.
L projet espositif l é stat metù adum de gra a la sinergia anter i maores enc che se dèsc ju per l stravardament del teritorie: l Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”, l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, l Bersntoler Kulturinstitut e l Kulturinstitut Lusérn.

“Portèr chesta esposizion tel cher de noscia comunitèdes de mendranza, istouta te Fascia, vel dir ge dèr spessor al percors de valorisazion e stravardament che sion che porton inant desche Region – à declarà Luca Guglielmi, Assessor regionèl a la Mendranzes Linguistiches - l obietif de scomenzadives de chesta sort l é fèr a na moda che nosc melaur culturèl e linguistich no vegne vivù demò desche na arpejon del passà, ma desche na ressorsa viva per l prejent e per l davegnir. L’èrt e la tradizions materièles, dal guant da zacan ai capolaores de scultura e pitura, conta l’ènema sota de noscia autonomia”.

La scomenzadiva l é l seghit naturèl de la mostra “I Gioielli delle Minoranze Linguistiche del Trentino-Alto Adige”, stata a Trent en ocajion del Prum dì regionèl de la mendranzes linguistiches, metù su da la Region per valorisèr la comunitèdes ladina, chela mochena e chela zimbra stravardèdes dal Statut spezièl de Autonomia. Te na tera da semper coleament anter mond latin e mond germanich, chesta realtèdes é states bones de conservèr tel temp n patrimone linguistich, materièl e imaterièl unich te sie esser.

“Sion stolc de ge dèr alberch a na mostra de chesta valuta, che fèsc doventèr nosc Museo n lech de scontrèda vif anter la desvaliva ènemes linguistiches e culturèles de la region – à sotrissà la Presidenta del Museo Ladin de Fascia, Tea Dezulian – orir nesc ujes a la testimonianzes artistiches e storiches ladina, mochena e zimbra vel dir no demò tegnir su e dèr inant la memoria coletiva de noscia comunanzes, ma ence ge sporjer ai vijitadores na ocajion concreta de descorida e dialogh. L’èrt e la tradizion metudes fora chiò desmostra coche noscia reijes storiches sibie l motor de noscia identità contemporana”.

L percors espositif

L percors de èrt e storia tol ite entorn setanta operes anter depenc, scultures zipièdes e de bron, estra che sche trenta anter medaes e plaches storiches che vegn ca dal patrimonie artistich de la Region Autonoma Trentin-Alto Adige/Südtirol e da la regoeta del Museo Ladino di Fassa ICL “Majon di Fascegn”, con atenzion particolèra al raion ladin. Per refinir l alestiment l é ence na cerna preziousa de guant da zacan zimber, mochen e ladin, metù a la leta dai Istituc culturèi de chela comunitèdes.

La esposizion é viventèda da la convinzion che la esprescion artistica sie un di canai più potenc per vardèr via e dèr inant la memoria coletiva, mudan la cognoscenza del passà te na ressorsa fondamentèla per l prejent e per l davegnir.

La mostra propon na reflescion sul segnificat contemporan de la identità culturèla. Te n temp caraterisà da la globalisazion, la mendranzes linguistiches desmostra coche l stravardament de la desvalivanza no sie na seida, ma alincontra na ocajion straordenèra de crescimonia zivila, sozièla e culturèla. Conservèr n lengaz vel dir seghitèr a aer l met de interpreter l mond a na moda particolèra; tegnir su n guant da zacan vel dir mantegnir viva la memoria de na comunanza; valorisèr l patrimonie artistich vel dir recognoscer l a funzion de la cultura desche fondament del leam sozièl.

La mostra la é da poder veder fin ai 27 de aost 2026 da la domenia al vender, inantmesdì da les 10 a les 12 e domesdì da les 4 a les 7 con entrèda debant.

(dc)


Immagini