“Sion stolc de fèr pèrt de la Rei de la Mascherèdes Arcaiches de la Dolomites e de esser stac cernui desche raprejentanc de Fascia. Con orgolie tolon dant chesta seconda edizion del Forum a Cianacei e Dèlba, cuna del Carnascèr fascian, prezis te la di che per tradizion se deslea Carnascèr. Per Fascia l Carnascèr l é n moment zis particolèr per stèr adum, ma ence per jir de retorn al scomenz de noscia storia e a la tera olache vivon. Tel pien de la sajon turistica da d’invern, se fèsc lèrga n rit veior che l mena de retorn a la reijes de na identità che sention deldut noscia, viva e feruscola te la comunità e te noscia families e che, con respet e avertura, volon ge passèr a nesc fies”, disc l president del Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa, Marco Verra.
Chest secondo event publich l é l frut de n percors de colaborazion anter comunitèdes peà via de mèrz del 2024, e che tel jir inant ti meisc l à pervedù scontrèdes fora e fora de confront su la mascherèdes e, più en generèl, sul viver sa mont te la trei provinzies toutes ite, de Belun, Trent e Udin. Da chest dialogh ensema l é vegnù fora la consaputa che na maor cognoscenza e n recognosciment del valor culturèl de la mascherèdes i pel doventèr ence na oportunità de svilup sozio-economich più coerent per i teritories.
“L Istitut Ladin l é stat recognosciù e cernù dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa desche referent scientifich del Carnascèr ladin e tout ite te la Rei desche partner: n at de respet e stima emportant, che l ge recognosc a la istituzion ladina la pèrt concreta e ativa al servije de la comunanza e di sogec che, a na vida normala e vigni dì, i vif sie esser ladins. Sion spervaji che tor pèrt al Forum e a la Rei de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, sie na ocajion unica de se cognoscer e de se baratèr con ferstont esperienzes e contegnui culturèi da no poder verjumèr. L Forum envia la comunitèdes a vegnir fora da la nicia de sie isolament teritorièl e culturèl per descorir analogies e desferenzes de usitèdes, tradizions, storia e lengaz, col aprijièr sie esser unics, ma tel medemo temp valorisan co la medema forza la particolaritèdes condividudes. L Carnascèr l é n ciamp de azion emblematich per prateghèr chesta capazità de confront madur e de besegn per la soravivenza de la picola identitèdes”, comentea la diretora del Istitut Cultural Ladin de Sèn Jan, Sabrina Rasom.
“La mèscra tol su n valor simbolich fon col raprejentèr i gregn dualismes de la vita – ben e mèl, veie e nef, richeza e meseria – e la é conscidrèda n element sacher da no poder tochèr; la pel ge portèr bonstèr a la comunitèdes dolomitiches che les é tel medemo temp lech e cher del rit. La mèscres à n valor storich-culturèl, sozièl e identitèr zis gran, che l vegn portà inant da generazions e ence anchecondì l é dassen vif te duc i paijes touc ite te la Rei”, declarea Antonio Gheno, president de la sociazion Borgo Piave ETC aps, che l coordenea l projet. “La edizion de chest an la sarà a Dèlba, olache la tradizion perveit che l Carnascèr vegne desleà ai 17 de jené, di de Sènt Antone Abat. L respet de chesta data no l é pa demò n detai formèl, ma n segn concret de la volontà de tegnir su e portèr inant l’identità culturèla de la comunitèdes dolomitiches.”
Traduzion di Servijes Linguistics del Istitut Cultural Ladin de Fascia




