Martedì, 10 Gennaio 2023 - 16:17 Comunicato 31

Traduzione in ladino
“Dialoghes co la mendranzes”, focus su la vitalità linguistica e la predisposizions de chi che rejona zimber, ladin e mochen”

La scontrèda, che se à podù veder en direta, la é a la leta sul canal YouTube de la Provinzia Autonoma de Trent

Te Sala Belli de la Provinzia Autonoma de Trent l é stat portà dant i prumes ejic de la enrescida CLAM (Zimbres, Ladins, Mochegn) su la situazion en esser di lengac de mendranza, metuda a jir en colaborazion co la Università di Studies de Trent. Con chesta enrescida se vel tor consaputa tant de coche vegn durà dalbon l lengaz de mendranza tel contest de la familia e publich, che ence la predisposizions di parlanc ti confronc del lengaz de sia comunanza. L besegn de veder tel detai la situazion sozio linguistica en esser l é vegnù fora no demò tel contest di desć de lurier de la mendranzes, ma ence aldò de na domana spezifica de l’Autorità per la mendranzes linguistiches, vedù la situazion senestra per chisc lengac percheche a man a man manco bec i li empèra e i vegn rejoné da pecia jent. I dac vegnui fora da la enrescida i sarà de utol per lurèr fora sistemes per endrezèr la politiches linguistiches metudes a jir dai Istituc Culturèi e dal Comun General de Fascia, con chela de pissèr a intervenc ouc al stravardament e al renforzament del multilinguism te la comunitèdes de mendranza.
À rejonà timpruma Giuliana Cristoforetti, sorastanta del Servije mendranzes linguistiches locales e audit euroepean PAT, che l’à sport l salut del President Maurizio Fugatti e che l’à recordà che chesta scontrèda la fèsc pèrt de na lingia de evenc, taché via l an passà, dediché ai “Dialoghes co la mendranzes”. “Per nos chest l é n moment emportant, rejonaron en cont de vitalità linguistica e de la indicazions utoles per la politica per l stravardament di lengac de mendranza, de la funzion che à la scola, ma ence de la digitalisazion del patrimonie no materièl de la comunitèdes”.
Presso la Sala Belli, P.A.T., presentati i risultati sullo stato delle lingue di minoranza di Cimbri, Ladini, Mocheni (Giuliana Critoforetti, Patrizia Cordin, Fernando Ramallo) [ Archivio Ufficio stampa PAT]

Te la sescion, reta da la giornalista de Rai Ladinia Margherita Detomas, à tout pèrt Vittorio dell’Aquila, linguist de la Università Statala de Milan, Patrizia Cordin, professora de Linguistica generèla a l’Università di Studies de Trent, Fernando Ramallo, professor de linguistica de l’Università galizièna de Vigo (Spagna) e Sabrina Rasom, diretora del Istitut Cultural Ladin “Majon di Fascegn”.

Do l é stat fat la prejentazion del liber “Le isole linguistiche germaniche fioriscono” che rejona de la comunitèdes linguistiches todesces de la Èlpes taliènes, per endrez del Comitat unitèr de la isoles linguistiches storiches todesces te la Tèlia, portà dant da Anna Maria Trenti Kaufman – Presidenta del Comitat unitèr de la isoles linguistiches storiches todesces te la Tèlia.

L event, do, l é jit inant te la Sala Wolf olache l é stat portà dant l liber “Popoli senza Frontiere 2. Tradizioni e territori delle minoranze linguistiche storiche del Trentino. Cimbri, Ladini e Mocheni”, scrit en colaborazion col “Istitut Zentrèl per l Patrimonie No materièl del Minister de la Cultura” (Edizions Effigi) e l é stat orì la mostra, endrezèda te chela medema sala, “La contemporaneità della tradizione. Sguardi sulle comunità cimbra, ladina e mòchena”.

Se pel veder amò chesta scontrèda che la é stata te Sala Belli e che la é stata moscèda en direta sul canal YouTube de la Provinzia Autonoma de Trent, drucan chesta direzion:

Fotoservije e retrac del Ofize Stampa

Drucà chiò per l Download di retrac:  https://tinyurl.com/Dialoghi-Minoranze

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini