La indicazions, che met scialdi al zenter l’atenzion per l benesser de duc chi che fèsc pèrt del prozes educatif, les tegn cont de la situazion senestra e che seghita a mudèr de anchecondì, olache l digitèl se coleea con ogne aspet de l’esistenza e la integrazion de la competenzes digitèles fondamentèles doventa de gran emportanza tel ambit scolastich: n student responsabilisà e che sa co durèr con fondament la tecnologies digitèles l é più enjignà per ge fèr front e gestir la esperienzes tel mond virtuèl e donca l é manco fazile che ge vegne tricola e deprescion.
Ence durèr massa l register eletronich e la desvaliva piataformes per doura scolastica pel portèr problemes, desche l besegn de esser coleé a do a do per ge stèr do al program, la fadia de endrezèr l temp per l studie l balanzan con chel di enteresc personèi e de cèsa a cajon de la malsegureza te la consegnes; la comunicazion impersonèla e no formativa de la valutazions. La scoles les é envièdes donca a regolamentèr la trasmiscion de informazion e comunicazions e a gestir con percacenza l’ativitèdes didatiches su la piataformes, ma ence a mantegnir n balanzament anter ciamp digitèl e interazion col mond reèl, ge dajan valuta a la relazions umènes.
Per valorisèr la doura de la tecnologies con consaputa, ge vel donca che vegne metù en doura n sistem equilibrà e critich envers i strumenc digitèi ence da man de la istituzions scolastiches e di operadores: se trata de fat de n gran mudament, che domana na revijion de la strutures e de la metodologies scolastiches, zenza che chestes les dovente invasives e zentralisèdes, chierian n equilibrie anter coinvolgiment tecnologich e besegn de na desconescion di studenc, de la families e di dozenc.
Apontin per sostegnir na desconescion sèna, stravardan la calità de la vita, de la cognoscenza e de la relazions interpersonèles con chela de arjonjer a na regolamentazion e no de limitèr la doura de la tecnologies digitèles, la indicazions aproèdes les defenesc prinzipies desche la valorisazion del temp ledech, l’autonomia di prozesc per emparèr, la calità de la relazions scola-familia, l balanzament anter l temp “scola” e no scola”.
Anter la indicazions per sostegnir na desconescion balanzèda e sèna, vegn conscidrà azions-chief l meter en doura na comunicazion percacenta manèda fora tel temp a scola, la definizion de tempes per la udienzes co la families e de la consegnes, stabilian i oraries olache ensegnanc e studenc no i pel vegnir contaté tras mail, mesajes o piataformes digitèles. L obietif l é chel de sostegnir n sistem più equilibrà co la comunicazions digitèles, desche per la comunicazions ai studenc per i doeres a cèsa, consegnes o ejic de la valutazions, che la cognarà vegnir fata te l’ora de lezion dedichèda o amancol endèna l orarie de scola.
La racomandazions les perveit: indicazions prezises spartides adum coi studenc per sistemes e strumenc da durèr, tempes de consegna e criteries de valutazion; cantità de doeres da fèr che la cogn esser giusta e proporzionèda aldò de l’età e de la capazitèdes di studenc, ma ence aldò di dis che no l é scola, tel respet del temp ledech e di besegnes de la familia; tempes de consegna di doeres definii aldò de la ativitèdes programèdes e de l’ora de lezion de referiment; programazion di doeres e verifiches coordenèda anter ensegnanc de la medema clasc; comunicazion de la valutazions dates fora a na vida digitèla demò do ge les aer portèdes dant te clasc ai studenc; inseriment di doeres e di materièi de suport al studie tel register eletronich o te la piataformes digitèles dant che fenesce l’ora de lezion o amancol dant che fenesce la dì de scola.
Apede a la indicazions, do, vegnarà metù ju n schem de regolament chèder a suport de la istituzions scolastiches e formatives, per arsegurèr na valivanza per tor su regolamenc intergn, tel chèder de l’autonomia didatica e de endrez de la scoles. Aldò de chesta inovazions, donca vegnarà vardà fora endò l Pian Provinzièl per la scola digitèla, ma la indicazions les vegn metudes en doura jà con chest an de scola.
Te la enjonta: indicazions
Download imagines e intervistes chiò
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia