Martedì, 16 Giugno 2026 - 15:39 Comunicato 1802

Marchiori: "Mendranzes storiches reisc de noscia Autonomia e n patrimonie fondamentèl"
Identità, autonomia e stravardament: en lunesc ai 15 de jugn l è vegnù en vijita na delegazion de la Region Istriana

Traduzione in ladino

[Ladino] Na delegazion de la Region Istriana la é stata touta dant te la Sala Belli del palaz de la Provinzia te Piazza Dante dal assessor a la politiches per la cèsa, patrimonie, demanie e promozion de la cognoscenza de l’Autonomìa Simone Marchiori, dessema con etres raprejentanc istituzionèi e de la comunanzes de la mendranzes linguistiches storiches del Trentin.
De la delegazion fajea pèrt la vizepresidenta de la Region Istriana Jessica Acquavita e i assessores regionèi Tea Batel e Vladimir Torbica, respetivamenter con deleghes a la comunanza nazionèla talièna autoctona, a la mendranzes nazionèles e ai joegn e ai ambic de la cultura e del teritorie.
“Chest l’é n moment emportant de amicizia e de dialogh, na ocajion preziousa per meter a confront nesc teritories e i modìe de defendura e stravardament e del lengaz.Che ne lea ensema aon l fat de esser teritories de confin, realtà con tradizions e cultures particolères che les se à formà tel temp aldò de avenimenc storics. Tel Trentin, la prejenza storica de la mendranzes ladina, mòchena e zimbra l é l fondament de noscia Autonomìa spezièla, na norma costituzionèla perveduda enfin amò te la cordanza De Gasperi-Gruber e svilupèda ti egn très na revijion dinamica e n fort trasferiment de competenzes funzionèles. Per noscia Provinzia, la valivanza sostanzièla vel dir conscidrèr i lengac e la cultures de mendranza no desche n element isolà, ma desche n patrimonie de duta la comunanza da no poder perder. Nosc sistem de stravardament, donca, no l é demò n recognosciment formal o simbolich, ma l perveit contegnui concrec e dinamics: dal derit fondamentèl de la doura del lengaz mère ti raporc con la publica aministrazion al ensegnament te la scoles, enfin a la mesures finanzièles dedichèdes a sostegnir i teritories tedant da la endesfides de la mobilità sozièla e de la deboleza demografica. Chest leam che anché jon a orir co l’Istria, che l é dassen n raion desche n mosaich linguistich e Culturèl, l ne met dant na prospetiva de profil aut per spartir valutazions e bona prateghes per la costruzion de na sozietà inclusiva, bona de recognoscer e ge dèr dassen lèrga a la spezifizitèdes che vegn cà da sia storia l à sotrissà Marchiori.
Assessore Marchiori - Delegazione Regione Istriana [ Veneri - Archivio Ufficio Stampa PAT]

La Region Istriana l é n teritorie che l fèsc pèrt aministrativamenter de la Croazia olache l é na prejenza storica de la comunanza autoctona talièna; te na gran pèrt de la region vegn durà l bilinguism ofizièl talian-croat e per chest la costions tratèdes te la scontrèda les è states dintornvia n confront che revèrda l stravardament e la valorisazion de la mendranzes linguistiches.

L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches de la Region Autonoma Trentin-Südtirol Luca Guglielmi l à manà ite n contribut video, olache l à palesà l valor de la scontrèda. Chiò sia paroles: " Tor dant na delegazion che vegn da l’Istria vel dir renforzèr n leam che fona sia reijes te la storia e te la medema volontà de stravardèr e valorisèr la identitèdes linguistiches e culturèles de noscia comunanzes. L Trentin-Südtirol l à madurà tel jir di egn na esperienza emportanta te la promozion de la mendranzes linguistiches, che la troa so fondament no demò tel sostegn economich, ma soraldut te la costruzion de strumenc, percorsc educatives e ocajions de partezipazion che ge permet ai lengac de esser vivui dì per dì. L confront co la realtà istriana l é na ocajion emportanta de barat un col auter: da na pèrt podon spartir la bona prateghes svilupèdes ti teritories ladins, mòchen e zimber, da l’autra podon cognoscer esperienzes e sensibilitèdes desferentes che deida a smaorèr l debatit european su la defendura de la mendranze. Te n contest semper più globalisà, tegnir sù la desvalivanza linguistica vel dir stravardèr n patrimonie de valuta universèla e renforzèr la coejion anter la comunanzes”.

La vicepresidente Acquavita l’à portà dant la Regione Istriana, la Comunanza nazionèla talièna e le normative de defendura. "L’Istria l’à n muie de gropes linguistics e culturèi che defenon e porton inant con gran dedizion. Apede a la scomenzadives dedichèdes al lengaz talian – che l vegn entenù sibie desche lengaz ofizièl  che desche lengaz de la mère de la comunanza nazionèla talièna autoctona – la Region sostegn n muie de projec per l stravardament di desvalives dialec locai, esprescion de n teritorie geografich limità, ma n muie vif sot l profil multiculturèl. Per chesta rejon son n muie contenta de chesta scontrèda, che la ne à dat l met de cognoscer da vejin a la politiches e la scomenzadives de la Provinzia de Trent, e spere che per l davegnir se posse fèr colaborazions concretes belimpont tel setor de la defendura del patrimonie linguistich e culturèl” l’à declarà.

Batel l’à metù a luster i projec che vegn portà inant per la defendura del bilinguism e per la promozion del lengaz talian. Anter chisc fegura la scomenzadiva per smaorèr i segnèi do la strèdes te doi lengac, i corsc de lengaz talian per i dependenc de la aziendes publiches regionèles e de la zitèdes istrianes e chi per i bec che no va amò a scola che i va te la scolines croates e l finanziament di notizières per lengaz talian che i vegn mané fora per la radio e la televijions locales. Anter la scomenzadives sul teritorie l è l Festival de la Multiculturalità, manifestazion che veit se portèr dant i gropes de folclor, i cores e compagnies de bal che i raprejenta la desvaliva comunitèdes nazionèles de la region.

Torbica l à portà dant l Festival del istrovenet, metù a jir  da l’Union Talièna col obietif de valorisèr l dialet istrovenet, lengaz autentich de la mère, del cher e del sentiment de partegnuda de la comunanza nazionèla talièna autoctona che vif te l’Istria. L Festival l é ruà a sia XV edizion, tel jir di egn l è semper cresciù e anchecondì l porta dant n calandèr pien e rich de apuntamenc e na pèrt la vegn dedichèda a la cianties inedites scrites per chest dialet. La Region Istriana l’à ence portà inant la sotscrizion de n protocol de cordanza co la Unione Talièna, la zitèdes e i comuns olache l istrovenet l vegn amò rejonà olache chi che à sotscrit i se dèsc ju per l defener e portèr inant chest lengaz, ence aldò del fat che l è stat scrit ite tel Register di bens culturèi e inmaterièi de la Republica de Croazia.

N auter projet emportant l revèrda i bec de la scola che via per l an i tol pèrt a projec dediché al patrimonie storich, culturèl, linguistich o naturèl de si lech. Na moda concreta per ge passèr inant a la generazions neves tradizions, cultures usanzes, che deida tegnir su e renforzèr la richeza de l’identità istriana.

Dant di saluc istituzionèi l é stat moscià n filmat metù ensema dal Ofize Stampa de la Provinzia autonoma de Trent su la comunanzes de mendranza linguistica de nosc teritorie, zimbres, ladins e mòchegn. Dò l é stat endrezà na meisa torona a chela che à tout pèrt, estra che i componenc de la de la delegazion istriana, la dirigenta del Servije Mendranzes linguistiches e relazions da foradecà Elisabetta Sovilla, la comembra de l’Autorità per la Mendranzes de la Provinzia autonoma de Trent Chiara Pallaoro, l conseier de Procura Bernardino Chiocchetti, co la competenza per la politiches linguistiches del Comun General de Fascia, i ombolc de Palù del Fersina Franco Moar e de Luserna Matteo Nicolussi Castellan e la presidentes di Istituc culturèi: Tea Dezulian, del Istitut Cultural Ladin “Majon de Fascegn”, Patrizia Bocher del Istitut Cultural Mòchen / Bersntoler Kulturinstitut e Monica Pedrazza del Istitut Zimber de Luserna – Kulturinstitut Lusérn. A la scontrèda à tout pèrt ence i diretores di Istituc culturai e la funzionères del Servije Mendranzes e relazions da foradecà de la PAT. 

Fotoservije e filmat a cura del Ofize Stampa

Cassot download filmac e intervistes

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini