Lunedì, 19 Maggio 2025 - 18:04 Comunicato 1203

Traduzione in ladino
Didamenc per l arlevament te mèlga e l stravardament de la biodesvalivanza del paesaje rurèl, domanes dant dai 30 de jugn

Fondi per 3,2 milions de euro. L assessor Failoni: “Intervent dal valor sozièl e per la valorisazion del paesaje”

[Ladino] L é temp enscin ai 30 de jugn che vegn per portèr dant domana de contribut tel chèder del avis metù fora da la Provinzia per l stravardament e la valorisazion del teritorie di bosć e di pèscoi. Con na dotazion en dut de 3,2 milions de euro, l intervent l sostegn projec ouc a miorèr l balanzament anter atività economiches, paesaje rurèl e mantegniment de la biodesvalivanza de besties e piantes. “Con chest intervent – despiega l assessor provinzièl per i bosć, Roberto Failoni – volon sostegnir a na vida concreta chi che vif e che laora sun noscia monts, col recognoscer l valor ambientèl e sozièl de la gestion di bosć e di pèscoi”. L avis l vegn tout ite tel Pian Strategich Nazionèl de la PAC 2023-2027, e l vegn finanzià ence da l’Union Europeèna tras l Fondo european agricol per l svilup rurèl (Feasr), dal Stat e da la Provinzia autonoma de Trent.
L provediment l finanziea investimenc no produtives agricoi con obietives ambientèi, soraldut chi ouc al stravardament di habitat naturèi, a la gestion sostegnibola del paesaje e a la convivenza anter ativitèdes agricoles e besties salvères.
[ Archivio PAT]

Vegn ametù al fianziament intervenc per endrezèr sistemes de gestion de l’èga te la mèlghes, desche poc da l’èga, vasches, resservares e brenc, tout ite ence i impianc de fitodepurazion. Vegn portà dant ence l recuperament di pèscoi da mont arbandoné e l miorament di habitat de la rei Natura 2000. L avis l sostegn ence i lurieres per fèr su sieves de legn tradizionèles e l ressanament conservatif de cheles de sasc, compagnèdes se en cajo da sieves o da sieves da èlbres, desche ence sistemes con eletrich per defener l bestiam da la besties magnacèrn e de strutures per la defendura di baic de la eves (Bienenhaus).

L contribut l cour l 70% de la speisa ametuda enscin a n mascimal de 100mile euro per benefizièr, perzentuèla che la pel vegnir smaorèda ence al 80% se i intervenc i vegn pissé da Sociazions forestales. Pel portèr dant domana i patrons o chi che à la gestion del teritorie, tant publics che privac, estra che i bachegn, arlevadores de la eves, e sia formes soziatives o consorzièles.

La domanes les cogn vegnir manèdes ite demò online dant dai 30 de jugn del 2025, tras l portal del sistem informatif agricol provinzièl SRTrento, azessibol a la direzion https://srt.infotn.it/ oppure tramite il sito https://a4g.provincia.tn.it/ .

Duta la informazions avisa les é a la leta sul sit istituzionèl del Servije Foreste ( https://forestefauna.provincia.tn.it/Foreste/Attivita-forestali/Contributi-allo-sviluppo-rurale-PSP-2023-2027 ).

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini