Lunedì, 22 Dicembre 2025 - 16:46 Comunicato 3848

L é stat aproà da la Jontà i criteries e la modalitèdes per dèr fora i didamenc. Spinelli: “N sostegn economich de diesc egn per compagnèr la families tel temp e ge dèr de contra a la denatalità”. L é pervedù ence n didament acioche la mères les posse lurer
Dal 2026 l nef assegn de natalità per l terzo fì

Traduzione in ladino

[Ladino] N intervent struturèl per tegnir su la natalità compagnà da n didament per fèr a na moda che la mères les posse lurèr. Chisc l é i ponc essenzièi del nef assegn de natalità per l terzo fi, mesura che vegnarà metù a jir al 1m de jené del 2026 e che renforza la politiches provinzièles de contra a la denatalità e de didament a la families, aproèda te la sentèda de vender 19 de dezember da la Jonta Provinzièla.
“Se trata de n investiment emportant su la familia e su chi che vel fèr na familia grana, ma vèlch outa l se pesima per rejons de sort economica – sotrissea l vizepresident e assessor provinzièl al svelup economich, lurier, familia, università e enrescida Achille Spinelli –. N didament che compagna la families per diesc egn e che l vegnarà metù en doura ence tel cajo che vegne adotà n bez. Na mesura neva, che vèrda inant envers l davegnir, e ence a la sostegniboltà demografica del teritorie, e che la envia via, a na vida deldut neva, ence n'atenzion spezifica al lurier de la femenes”.
[ Provincia autonoma di Trento]

Apede na pèrt fissa, l assegn perveit defat na pèrt de premie leèda al jir deretorn a lurèr o a seghitèr a restèr tel marcià del lurier de la mères. “A partir dal terzo an de vita del terzo fi – disc amò Spinelli – l é pervedù ence n auter didament per la mères che va deretorn a lurèr o che envia via na neva atività, ence autonoma. L é na dezijion che tegn adum didament a la natalità, lurier de la eles e atrattività del teritorie”.

La mesura
La mesura é destinèda a families enciasèdes te la provinzia de Trent, te cheles che, a scomenzèr dal prum de jené del 2026, nasc o vegn adotà n terzo fi. L assegn l vegn recognosciù per n temp de no più che diesc egn dal nasciment o da l'adozion del terzo fi. L perveit na pèrt fissa desvaliva aldò de la condizion economica e patrimonièla de la familia, stabelida tras l indicator ICEF Famiglia.

L é pervedù trei fasces:

  • per la families con ICEF enscin a 0,40, la suma massimala recognosciuda la é de 48.000 euro, che vegn dat fora vigni meis con na suma de 400 euro enscin a canche l bez l fèsc diesc egn;
  • per la families con ICEF più aut che 0,40 e enscin a 0,70, la suma massimala la é de 30.000 euro, 250 euro vigni meis;
  • ence per la families con ICEF più aut che 0,70 o zenza atestazion ICEF, la suma massimala la é de 30.000 euro, 250 euro al meis.

La domana de la pèrt fissa del assegn de natalità la cogn vegnir portèda dant da la mère, che l'à la potestà genitorièla, dant che sie passà 90 dis da canche l é nasciù o l é stat adotà l fi, tras i enc de patronat che l é sul tegnir de la provinzia. L posses de la condizions e di requisic per poder se emprevaler de chesta mesura i é declaré te la domana desche en esser la dì del nasciment.

Estra che la pèrt fissa l é pervedù ence na pèrt de premie, de 200 euro al meis, destinèda a la mères che, a scomenzèr dai 3 egn del terzo fi, les va deretorn a lurèr o les resta tel marcià del lurier, ence col envièr via n'atività autonoma. La pèrt de premie la ge vegn recognosciuda vigni an a la femena che fèsc la domana, enscin ai trei egn del terzo fi, che canche la fèsc la domana la desmostre de aer lurà amancol 180 dis tel an dant de la dì de la domana, ence no a do a do. La pruma domana per poder aer la pèrt de premie del assegn de natalità la vegn portèda dant tras i enc de patronat che l é sul tegnir de la provinzia.

Requisic e criteries prinzipai
L assegn l é destinà a families enciasèdes te la provinzia de Trent, te cheles che, a scomenzèr dal prum de jené del 2026, nasc o vegn adotà n terzo fi. Anter i requisic prinzipai per poder se emprevaler de chesta mesura, estra che l esser enciasé te la provinzia de Trent, l é ence che la mère e i fies cogn fèr pèrt de la medema familia e che la mère dant la cogn aer lurà: la cogn aer n lurier canche nasc o vegn adotà l fi opuramenter la cogn aer paà ite contribuc previdenzièi per amancol doudesc meisc ti ultimes cinch egn.

L assegn l vegn gestì e dat fora da l’Agenzia provinzièla per l’assistenza e la previdenza integrativa.

L'intervista al vizepresident Spinelli

I retrac

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini