Lunedì, 27 Ottobre 2025 - 17:44 Comunicato 3167

Fugatti: "Co la scomenzadives e la tematiches che aon tout dant anché sion dò a se cruzièr del davegnir de nesc monc”
Arge Alp, a Trento focus su la strategies che aon dessema e soradata de la presidenza al Vorarlberg

Traduzione in ladino

[Ladino] L Grop de Lurier de la Regions da Mont (ARGE ALP) l se à binà a Trent en ocajion de la 56 Conferenza di Capi de Goern. La scontrèda, a chela che à tout pèrt i raprejentanc istituzionèi di teritories alpins, l é stat l at finèl de la presidenza de la Provinzia autonoma de Trent e l à ofizialisà l passaje de la consegnes al Land Vorarlberg a cef del Grop per l 2026.
Reta dal president de la Provinzia autonoma autonoma de Trent Maurizio Fugatti la Conferenza à vedù la partezipazion, anter i etres, del president del Land Voralberg Markus Wallner, del president de la Provinzia autonoma de Busan Arno Kompatscher, del vizepresident del Land Tirol Josef Geisler, del sotsecretèr a la relazions Internazionèles e Europees e de la Region Lombardia Raffaele Cattaneo, de la dirigenta generèla per i afares europeans e internazionèi de la Canzelarìa del Stat de Baviera Tina Dangl e de la Secretèra generèla de la Convenzion de la Èlpes Alpinka Smerkolj. Tel zenter del debatit i argomenc strategics per l davegnir di teritories da mont e l’aproazion de vèlch ressoluzion.
"Nosc program l é stat out a jir inant co la sacotanta ativitèdes e projec en esser, col jir do a la strèda de chi che l era dant. Aon domanà de focalisèr l’atenzion tel fat de chierir la mont da pèrt di joegn desche lech a chel olache se leèr. Ence l Pest Arge Alp 2025, che aon consegnà angern l’era out ai joegn che stèsc sa mont. Una de la ressoluzions portèdes dant anché dal Trentin e aproèdes da la Conferenza di Capi de Goern la met dant l medemo tema, enveze la seconda la se cruzia de la gestion transfrontèla di gregn carnivores, olache l é vegnù fora na vijion medema. Aon enve lurà su la gestion dantfora di perìcoi e de la catastrofies naturèles per poder meter en esser al miec la mesures che serf per stravardèr noscia comunanzes – à dit l president Fugatti
[ Juliet Astafan_Archivio Ufficio Stampa PAT]

L document più emportant aproà l fèsc referiment al besegn de na gestion armonisèda di gregn carnivores de la Èlpes (louf, ors, lince), renforzan la cooperazion transfrontaliera tel monitoraje e te la gestion de la emergenzes. L obietif l è troèr n balanzament anter la defendura de la besties, l stravardament de la ativitèdes zootecniches tradizionèles e la segureza publica, dajan l met de aproèr modalitèdes flessiboles che tole ite l met de fèr intervenc miré. N'autra ressoluzion, dal titol “Joegn e Mont: Politiches per n davegnir da rampeèr”, la met dant l problem del spopolament e de la crisa demografica, portan dant na vijion inovativa olache la mont é veduda desche na oportunità e no desche n limit. La Grop de lurier l se dèsc ju per meter a jir politiches integrèdes per fèr doventèr i teritories da mont più atratives, très investimenc sui servijes teritorièi potenzié (mobilità, digitalisazion, sanità, politiches per la cèss) per creèr ocajions de lurier calificà (zentres de enrescida, coworking, formazion ibrida) e col tori te ativamenter neva fgenerazions te la fases de la dezijions. 

Anter i argomenc al zenter de la giornèda l davegnir de la politica de coejion en raport a la Comunità Europea, i Jeghes olimpics e paralimpics d’invern Milan-Cortina 2026 desche strument de pèsc e de legacy per la generazions del davegnir, la strategìes sul program energetich portà dant da San Gallo e Vorarlberg.

La giornèda de en jebia ai 23 de otober enveze l é stat endrezà l workshop “Gestion preventiva di risesc naturèi e de la catastrofes”, con n muie de raprejentanc e esperc da la diesc regions de Arge Alp. Per la Provinzia autonoma de Trent à tot pèrt anter i etres, l dirigent generèl del Departiment protezion zivila, bosć e fauna Stefano Fait, l dirigent del Servije per la èghes da mont Lorenzo Malpaga, l diretor del Ofize previjion e pianificazion Mauro Gaddo.

Il workshop l à permetù n n confront fon per troèr fora tematiches de enteress comun e per defenir mesures operatives spezifiches da meter en esser ti cinch egn che vegn tel chèder de la pianificazion teritorièla, de la gestion de la èghes, de l’enjegnerìa idraulica, de la defendura da la egajons, del control di ruves e de la levines. L ejit del confront l’é stat n document strategich prejentà a la Conferenza di Capi de Goern de en vender ai 24 de otober.

L passaje de presidenza al Vorarlberg l è stat fat a la fin di lurieres. La Conferenza se à serà sù co la csontrèda co la stampa anter i trei Presidenc de ARGE ALP (Land Vorarlberg, Provinzia autonoma de Trent, Baviera) per spieghèr a la stampa i resultac arjonc e la endesfides che speta la Comunità de lurier ti egn che vegn. L president Fugatti l à metù al luster spiegà i argomenc al zenter del an de la presidenza trentina »Co la scomenzadives e la tematiches portèdes dant anché sion dò che rejonon a na vida concreta del davegnir de noscia monts – l à recordà.

L president del Vorarlberg Markus Wallner à sotrissà che “L’Arge Alp l é n ejempie de chel che pel fèr na partnership regionèla te l’Europa: orientèda a la pratega, a la soluzions e al aspet uman. Noscia forza la é tel troèr responetes dessema e tel empegn coordenà per i medemi enteresc. La presidenza del Vorarlberg del 2025/26 l é na ocajion per fèr sù ponc, spartir cognoscenzes e ge dèr neves obietives a duta la region alpina. Me fèsc piajer che l Vorarlberg posse se tor sù chesta encèria. Gestiron ativamenter noscia presidenza con projec che fèsc possìbol l davegnier e che met ensema la persones.

La dirigenta generèla per i afares europeans e internazionèi de la Canzelarìa del Stat de la Baviera Tina Dangl l’à spiegà la strategies del davegnir de Arge Alp per la presidenza de la Baviera de la Comunità de lurier per l 2027. "Tolaron su l’endesfida dessema de la presidenza de Arge Alp: demò ensema podon arjonjer i obietives metui dantfora. I argomenc e i valores de Arge Alp sarà l focus da olà pontaron per nosc lurier – l’à dit.

L'organisazion de chesta giornèdes la é stata a cura del Servije mendranzes linguistiches e relazions de la PAT e l’à vedù la partezipazion a la desvaliva sescions de lurier la dirigenta generèla del Departiment afares istituzionèi, anticoruzion e trasparenza Valeria Placidi apede a la dirigenta del Servije soradit Elisabetta Sovilla.

Fotoservije e filmat a cura del Ofize Stampa

Download filmac chiò

Download chiò per workshop dai 23 de otober

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini