 
            
    
    
      
  
                        L document più emportant aproà l fèsc referiment al besegn de na gestion armonisèda di gregn carnivores de la Èlpes (louf, ors, lince), renforzan la cooperazion transfrontaliera tel monitoraje e te la gestion de la emergenzes. L obietif l è troèr n balanzament anter la defendura de la besties, l stravardament de la ativitèdes zootecniches tradizionèles e la segureza publica, dajan l met de aproèr modalitèdes flessiboles che tole ite l met de fèr intervenc miré. N'autra ressoluzion, dal titol “Joegn e Mont: Politiches per n davegnir da rampeèr”, la met dant l problem del spopolament e de la crisa demografica, portan dant na vijion inovativa olache la mont é veduda desche na oportunità e no desche n limit. La Grop de lurier l se dèsc ju per meter a jir politiches integrèdes per fèr doventèr i teritories da mont più atratives, très investimenc sui servijes teritorièi potenzié (mobilità, digitalisazion, sanità, politiches per la cèss) per creèr ocajions de lurier calificà (zentres de enrescida, coworking, formazion ibrida) e col tori te ativamenter neva fgenerazions te la fases de la dezijions.
Anter i argomenc al zenter de la giornèda l davegnir de la politica de coejion en raport a la Comunità Europea, i Jeghes olimpics e paralimpics d’invern Milan-Cortina 2026 desche strument de pèsc e de legacy per la generazions del davegnir, la strategìes sul program energetich portà dant da San Gallo e Vorarlberg.
La giornèda de en jebia ai 23 de otober enveze l é stat endrezà l workshop “Gestion preventiva di risesc naturèi e de la catastrofes”, con n muie de raprejentanc e esperc da la diesc regions de Arge Alp. Per la Provinzia autonoma de Trent à tot pèrt anter i etres, l dirigent generèl del Departiment protezion zivila, bosć e fauna Stefano Fait, l dirigent del Servije per la èghes da mont Lorenzo Malpaga, l diretor del Ofize previjion e pianificazion Mauro Gaddo.
Il workshop l à permetù n n confront fon per troèr fora tematiches de enteress comun e per defenir mesures operatives spezifiches da meter en esser ti cinch egn che vegn tel chèder de la pianificazion teritorièla, de la gestion de la èghes, de l’enjegnerìa idraulica, de la defendura da la egajons, del control di ruves e de la levines. L ejit del confront l’é stat n document strategich prejentà a la Conferenza di Capi de Goern de en vender ai 24 de otober.
L passaje de presidenza al Vorarlberg l è stat fat a la fin di lurieres. La Conferenza se à serà sù co la csontrèda co la stampa anter i trei Presidenc de ARGE ALP (Land Vorarlberg, Provinzia autonoma de Trent, Baviera) per spieghèr a la stampa i resultac arjonc e la endesfides che speta la Comunità de lurier ti egn che vegn. L president Fugatti l à metù al luster spiegà i argomenc al zenter del an de la presidenza trentina »Co la scomenzadives e la tematiches portèdes dant anché sion dò che rejonon a na vida concreta del davegnir de noscia monts – l à recordà.
L president del Vorarlberg Markus Wallner à sotrissà che “L’Arge Alp l é n ejempie de chel che pel fèr na partnership regionèla te l’Europa: orientèda a la pratega, a la soluzions e al aspet uman. Noscia forza la é tel troèr responetes dessema e tel empegn coordenà per i medemi enteresc. La presidenza del Vorarlberg del 2025/26 l é na ocajion per fèr sù ponc, spartir cognoscenzes e ge dèr neves obietives a duta la region alpina. Me fèsc piajer che l Vorarlberg posse se tor sù chesta encèria. Gestiron ativamenter noscia presidenza con projec che fèsc possìbol l davegnier e che met ensema la persones.
La dirigenta generèla per i afares europeans e internazionèi de la Canzelarìa del Stat de la Baviera Tina Dangl l’à spiegà la strategies del davegnir de Arge Alp per la presidenza de la Baviera de la Comunità de lurier per l 2027. "Tolaron su l’endesfida dessema de la presidenza de Arge Alp: demò ensema podon arjonjer i obietives metui dantfora. I argomenc e i valores de Arge Alp sarà l focus da olà pontaron per nosc lurier – l’à dit.
L'organisazion de chesta giornèdes la é stata a cura del Servije mendranzes linguistiches e relazions de la PAT e l’à vedù la partezipazion a la desvaliva sescions de lurier la dirigenta generèla del Departiment afares istituzionèi, anticoruzion e trasparenza Valeria Placidi apede a la dirigenta del Servije soradit Elisabetta Sovilla.
Fotoservije e filmat a cura del Ofize Stampa
Download filmac chiò
Download chiò per workshop dai 23 de otober
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia





