![](/var/002/storage/images/media/immagini-comunicati-stampa/euregio-image8/2919755-1-ita-IT/euregio_imagefullwide.gif)
Thomas Doss l é nasciù del 1966 a Linz e l à studià tel Conservatorie Bruckner, trombon, composizion e direzion de orchestra, e amò l à studià al Mozarteum de Salzburg, a l’Università de Musega de Viena e al Conservatorie de Maastricht. Del 1987 l à venciù l concors de Direzion de Orchestra de la “Wiener Kammerorchester” e l an do l é stat per la pruma outa diretor al “Konzerthaus di Vienna”. De 23 egn l é stat tout su te la Orchestra Sinfonica de Stat de Quedlinburg desche l più joen diretor de orchestra de la Germania. Sia opera la tol ite operes liriches, lurieres per orchestra, musega da cambra, lurieres per cores e operes da solist e, desche compositor per l’orchestra sinfonica de strumenc a fià e per la Musega de otons, la operes de Doss les é anter cheles più sonèdes al mond. Professor de direzion de orchestra tel Conservatorie Claudio Monteverdi de Busan dal 2011 al 2016, Doss l é atif a do a do desche giudize e l é n muie aprijià te tropes concors.
La Musega de Wilten l’à tout su sie inom dal cianton più veie de Dispruch, Wilten, che l é a sud de la zità, japede Bergisel, rich de storia e de tradizons. La musega aldò di documenc la é nasciuda del 1650 – enlouta la fajea amò pèrt de la musghes de gejia che vegnia metù su te chel temp. Se canche l é stat la sepoltura del Andreas Hofer, del 1823, l era demò 13 museganc, anchecondì la orchestra la tol ite presciapech 65 sonadores de coluna mai sort sozièla. Do la seconda vera mondièla inant, la musega la se à smaorà n muie sot la direzion de Sepp Tanzer, che l la fata cognoscer te duta l’Austria e a la foresta e mudèda te na orchestra sinfonica de strumenc a fià.
Coi Kapellmeister Michael Stern, Hans Toifl, Peter Kostner e Raimund Walder, che rec i "Wiltener" dal 2020 inant, la Musega de Wilten la é doventèda n esempie per la musega austriaca per i otons. Estra che compagnèr evenc de gejia e profans, l conzert de d’aisciuda ("Wilten Festival") e i “Feghes de musega per strumenc a fià” che vegn metui a jir ogne capo de an l é i momenc più de valuta de chesta gran orchestra sinfonica de strumenc a fià.