Mercoledì, 10 Maggio 2023 - 12:14 Comunicato 1297

Traduzione in ladino
“Window to the sun”, ades l Euregio à sie toch de musega ofizièl

La ge é stata donèda dal Tirol a l’Euroregion, la vegnarà sonèda per la pruma outa a Ala en ocajion de la festa dai 13 de mé

N don da pèrt del Land Tirol per i 25 egn del Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin, per portèr inant tras la musega la cooperazion sorafora i confins nazionèi: l toch de musega del Euregio per l’orchestra de strumenc a fià ades l é reèl e più che 500 Museghes de l’Euroregion e mile museganc e musegantes i arà l met de sonèr na melodia valiva te ogne comunità e zità tel cher de l’Europa. L toch de musega l vegnarà sonà per la pruma outa a na vida ofizièla da l’orchestra sinfonica de strumenc a fià de la Musega tiroleisa de Wilten, en ocajion de la Festa del Euregio che la sarà a Ala ai 13 de mé, endèna la zerimonia de enaudazion te piaza San Giovanni.
La pissèda del Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin la é nasciuda apontin del 1998, col obietif de portèr inant la cooperazion sorafora la seides e per renforzèr l’identità culturèla di sentadins di trei raions; anter la sacotanta esperienzes culturèles de chisc 25 egn portèdes dant e metudes en esser da l’Euroregion mencèa l toch de musega, na pissèda che l capitan del Tirol Günther Platter l à volù svilupèr e portèr inant e che la é stata realisèda de gra al compositor austriach de nonzech internazionèl Thomas Doss. Te l’opera”Window to the sun”, l autor l à sotrissà l leam storich di trei raions del Euregio col meter adum a na vida originèla i sons de trei cianties populères che i li raprejentea: “La Montanara” per l Trentin, “Wohl ist die Welt so groß und weit” per l Sudtirol e “Das Schönste auf der Welt” per l Tirol.

Thomas Doss l é nasciù del 1966 a Linz e l à studià tel Conservatorie Bruckner, trombon, composizion e direzion de orchestra, e amò l à studià al Mozarteum de Salzburg, a l’Università de Musega de Viena e al Conservatorie de Maastricht. Del 1987 l à venciù l concors de Direzion de Orchestra de la “Wiener Kammerorchester” e l an do l é stat per la pruma outa diretor al “Konzerthaus di Vienna”. De 23 egn l é stat tout su te la Orchestra Sinfonica de Stat de Quedlinburg desche l più joen diretor de orchestra de la Germania. Sia opera la tol ite operes liriches, lurieres per orchestra, musega da cambra, lurieres per cores e operes da solist e, desche compositor per l’orchestra sinfonica de strumenc a fià e per la Musega de otons, la operes de Doss les é anter cheles più sonèdes al mond. Professor de direzion de orchestra tel Conservatorie Claudio Monteverdi de Busan dal 2011 al 2016, Doss l é atif a do a do desche giudize e l é n muie aprijià te tropes concors.

La Musega de Wilten l’à tout su sie inom dal cianton più veie de Dispruch, Wilten, che l é a sud de la zità, japede Bergisel, rich de storia e de tradizons. La musega aldò di documenc la é nasciuda del 1650 – enlouta la fajea amò pèrt de la musghes de gejia che vegnia metù su te chel temp. Se canche l é stat la sepoltura del Andreas Hofer, del 1823, l era demò 13 museganc, anchecondì la orchestra la tol ite presciapech 65 sonadores de coluna mai sort sozièla. Do la seconda vera mondièla inant, la musega la se à smaorà n muie sot la direzion de Sepp Tanzer, che l la fata cognoscer te duta l’Austria e a la foresta e mudèda te na orchestra sinfonica de strumenc a fià.
Coi Kapellmeister Michael Stern, Hans Toifl, Peter Kostner e Raimund Walder, che rec i "Wiltener" dal 2020 inant, la Musega de Wilten la é doventèda n esempie per la musega austriaca per i otons. Estra che compagnèr evenc de gejia e profans, l conzert de d’aisciuda ("Wilten Festival") e i “Feghes de musega per strumenc a fià” che vegn metui a jir ogne capo de an l é i momenc più de valuta de chesta gran orchestra sinfonica de strumenc a fià.

(cdt)


Immagini