Trei dis de lurier per l projet Horizon DIGICHer
L’Europa se bina te Majon di Fascegn per rejonèr de digitalisazion e cultura
[Ladino] Dai 26 ai 28 de mèrz, te senta del Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” l é stat la scontrèda di membres del projet european Horizon DIGICHer, che à lurà per portèr inant sie percors de elaborazion de metodologies e bona prateghès per la digitalisazion de l’arpejon culturèla de la comunanzes de mendranza. L projet DIGICHer, che l vegn portà inant da na rei de universitèdes, archivies, sociazions e istituzions culturèles, l se emprevèl de desvalives gropes de lurier sparpagné te duta l’Europa, che però da temp a temp i à debesegn de se troèr de persona per se cordenèr miec e se confrontèr. Do esser jà stat a Rovaniemi te la Finlandia e a Vilnius te la Lituania, l team de DIGICHer l é ruà chesta outa te Fascia.
Chest projet l à l zil de ge lurèr do a la digitalisazion de l’arpejon culturèla, n ambit che tel chèder de la transizion digitèla l doentarà semper de maor emportanza. Tras l confront con trei comunanzes de mendranza - i Ebrees d’Europa, i Sámi del Nord de la Finlandia e apontin i Ladins - i raprejentanc de la universitèdes e de la istituzions culturèles che tol pèrt a DIGICHer i se met dant de lurèr fora metodologies de digitalisazions de la desvaliva formes de cultura che les sie utoles, inclujives e respetouses de la comunanzes a cheles che chesta cultures ge partegn, da poder do dorèr ence ti caji de autra mendranzes. Per fèr chest, se à de besegn de competenzes te n muie de setores desvalives: endèna i dis de lurier l é stat portà dant contribuc da man del grop che se cruzia de la costions giuridiches leèdes al stravardament del patrimonie culturèl, desche chela del copyright del materièl digitalisà; da man del grop che se cruzia de troèr fora i mec informatics e tecnologics più adaté per l lurier de digitalisazion; del grop che se cruzia de la comunicazion e de la spartijion del melaur tegnù su ti archivies digitèi; de chel che se cruzia de la partezipazion de la mendranzes ai prozesc de digitalisazion, e del grop de coordenament. Amò apede, i raprejentanc de la trei comunanzes de mendranza à podù portèr dant sia vida de gestion di projec de digitalisazion jà en pe e dir la sia su chel che vegnia portà dant dai etres gropes de lurier. A chesta vida la mendranzes à podù se emprevaler de la competenzes academiches di esperc di desvalives setores, e, dal auter vers, ence i enrescidores à podù se emprevaler de la esperienzes e di pareres de chi che laora vigni dì per l stravardament e la viventazion de la cultures de mendranza.
Do vea l Istitut Cultural Ladin l à endrezà de autra ativitèdes per ge fèr cognoscer miec Fascia ai ghesć de DIGICHer, che vegnia da la Tèlia, da la Finlandia, da la Lituania, da la Germania, dal Belgio, dai Paijes Basc. Duc à podù coscita vijitèr l museo de la Gran Vera a Moena, de gra ence ai volontadives de la sociazion Sul fronte dei ricordi, e l monument de la cortina militèra sun Pordoi; doi lesc che recorda n temp olache l’Europa la era spartida da veres, anchecondì vegnù endò atuèl e de maor emportanza per chi che laora, te n chèder de colaborazion europeèna, acioche duc i popoi i vegne respeté. En vender bonora l grop à enveze podù vijitèr, a Cianacei, l archivie fotografich de Franz Dantone Pascalin, ensema al paron Lorenzo Dezulian e al fotograf Davide Baldrati. Veder la fotografies fates da Pascalin amò a la fin del Otcent à moscià l raport anter comunanza e ambient, didan i ghesć europeegn a cognoscer miec la mendranza ladina.
L projet DIGICHer l seghita co la atività di desvalives gropes de lurier, e de setember l perveit n’autra scontrèda de duc i partezipanc a Jena, te la Germania.
(S.Ra.)
Immagini