Venerdì, 23 Luglio 2021 - 12:51 Comunicato 1966

Traduzione in ladino
Da na colaborazion col MiC vegn fora n volum dedicà a la mendranzes linguistiches del Trentin

Tel Trentin l’é ruà na antropologa e n fotograf documentarist per binèr sù testimonianzes de la cultura de mendranza

Palù del Fersina, Luserna e Sèn Jan, co l’Istitut Culturèl Mòchen, l’Istitut Culturèl Zimber e l’Istitut Cultural Ladin, l’é i lesc olache l’é ruà doi ghesć de gran nonzech: la demoetnoantropologa Valentina Santonico e l fotograf Roberto Galasso de l’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl del Minister de la Cultura (Mic). L zil de sie viac tel Trentin l’é chel de binèr sù materièl etnografich e fotografich per n projet out a la valorisazion del patrimonie culturèl de la trei mendranzes linguistiches de la Provinzia autonoma de Trent, en colaborazion col Servije mendranzes linguistiches de la Pat. L materièl binà sù l vegnarà metù ite te na publicazion che la farà pèrt de na regoeta de l’Istitut che vel valorisèr i patrimonies culturèi de la mendranzes linguistiches taliènes: dò da la publicazion de n prum volum dedicà a la comunitèdes Arbëreshë de la Calabria, del Friul, Croata del Molise, Greca Salentina, Ozitèna e Slovena, co la seconda publicazion, per chela che, chisc dis, vegn binà sù materièl tel Trentin, se vel fèr na enrescida spezifica su la mendranzes zimbra, ladina e mòchena. L’idea, che la fèsc pèrt del projet più gran “Gli Italiani dell’Altrove”, l’é chela de endrezèr n test che l’abie n valor scientifich e che l posse vegnir entenù da duc, ma ence che l ge soscedee enteress tant ai engaissé e ai studiousc de la mendranzes, che ence al viajador de passaje più curious. L’é pevedù che la publicazion la vegne fata dant che sie fora l meis de dezember.

L lurier fotografich coleà al nef volum l revèrda soraldut l teritorie, la tradizions, la cultura materièla, la vita da duc i dis e sozièla e l patrimonie enogastronomich. L lurier de enrescida sul teritorie fat dai doi studiousc e documentarisć da Roma à fat vergnir fora sacotenc elemenc che raprejenta la mendranzes, che ge darà l met a la publicazion de tor cà a 360 degrees dut chel che caraterisea la comunitèdes de mendranza tel Trentin. “Cognon dir che vegn palesà gran gaissa e gust per chel che vèrda l sentiment de partegnuda da man de la mendranzes linguistiches ladina, zimbra e mòchena”, à dit Valentina Santonico, “No l’é comunitèdes serèdes o che refuda chel che vegn da foradecà, descheche disc la maor pèrt de la jent. Sion stac touc dant n muie ben e aon podù veder che les vel spartir e fèr cognoscer elemenc culturèi che, de zenza, i vegn conscidré personèi e spezifics demò de na comunanza“.

L’Istitut Zentrèl per l Patrimonie No Materièl de Roma l se cruzia de la valorisazion del patrimonie de la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia, etnìes olache no vegn rejonà l lengaz nazionèl e che da secoi les é sul tegnir nazionèl, stravardèdes da leges spezifiches. Te chest moment te la Tèlia vegn recognosciù 12 gropes linguistics, raprejenté da presciapech doi milions e mez de jent che rejona te n lengaz de mendranza, che stèsc te passa mile e cent comuns de 14 Regions. L projet “Gli Italiani dell’Altrove” svilupà per l MiC dal 2012 en ca e che l’é amò en esser, l ge dèsc luster a la realtà storica e d’aldidanché de la mendranzes e a sie gran patrimonie culturèl no materièl, valorisà te evenc dediché olache l’é pervedù intervenc scientifics, artistics e storytelling sun lengaz, letradura, mùsega, festes e patrimonie de la magnadiva. L projet l’é pervedù delaìte de la indicazions e di obietives de stravardament e de valorisazion de l’UNESCO.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini