
Te la cornisc de Ostana, na vila de lengaz ozitan te la val Po visavì l Monviso, se à renovà dai 28 ai 30 de jugn na manifestazion che roda entorn a la desvalivanza linguistica che bina adum scritores dai cinch continents che doura lengac indigens.
Tel cors de sia storia l Pest à valorisà enscin a chest an 88 autores de 47 lengac definii de mendranza, ma che à n valor fondamentèl, te na lingia de esperienzes culturèles dassen originèles.
La scomenzadiva, envièda via del 2008, la passenea depien tel Dejené Internazionèl per i lengac indigens portà dant da l’UNESCO per l 2022-2023, e la à permetù de tescer tel cors di egn na rei spessa de autores e sostegnidores de la desvalivanza linguistica, sporjan coscita manieres de veder e prospetives desferentes sul mond.
L se cognoscer un col auter l é n sistem dassen da fazion per no se lascèr enorbir da preconzec culturèi da chi che, bendeché, vegn ca comportamenc intoleranc destiné vèlch outa a doventèr contraposizions armèdes, desche cheles che, baudi, sion do che vedon anchecondì.
La medaa de raprejentanza del President de la Republica, sorandata a la manifestazion l é n prum, segnificatif recognosciment a chel che, se spera, posse ge n jir do de etres.
Ot la sezions premièdes, a scomenzèr dal Pest spezièl sorandat a la scritora del Burkina Faso Karama Koumarami, autora de tesć teatrèi scric tel lengaz dioula olache ela la fèsc jir adum i valores de la cultura tradizionèla co la touta de coscienza sui temes maores de la emanzipazion de la femena e del terorism che l é te sie paisc. A cajon de la situazion politica che te chest moment vif sie stat, i organisadores no à abù sorì a meter a jir sia premiazion, che en ultima la é stata per audio-video, ma de segur ampò aiegra e gustegola, aldò di carateres cognosciui de la cultura africhèna.
L Pest internazionèl l ge é stat enveze dat a Firat Ceweri, che l vegn dal Kurdistan turch, per la determinazion artegnenta moscèda te la valorisazion de sie lengaz, amò anchecondì dut auter che favorì, con operes traslatèdes ti lengac turch, svedeis, persian, arab e talian.
L Pest joegn ge é jit a Daniel Petrila, de lengaz rom, l Pest traduzion a Jayde Will con referiment al lengaz letgalich, na varianta del lituan, endèna che l Pest per l lengaz ozitan la l à ciapà la professora apascionèda Michèle Stenta. L frison Arnold De Boer “Zea” l à ciapà l prum pest per la composizion musicala e l galeis Roger Williams à avent l pest de la sezion cinema.
Per che che revèrda la sezion mendranzes linguistiches storiches sul tegnir talian l pest ge é stat sorandat a Stefen Dell’Antonio Monech, prejentà da Sabrina Rasom diretora del Istitut Cultural Ladino “majon di fascegn”, e da pech confermèda te sia encèria do da n prum toch mandat.
La motivazion de la Juria fèsc referiment al se aer dat ju a na moda sćiantiva e sota da pèrt de Dell’Antonio te la promozion e tel sparpagnament del lengaz ladin tras la musega, la letradura e l teater. L Pest vel ence esser n recognosciment per la tropa Mascherèdes tras cheles che l interpret de la ènema ladina à portà inant la tradizion popolèra che veit l carnascèr ladin anter i più carateristics de duta la Èlpes.
Stefen l é na persona poliedrica che testimoniea ativamenter sia identità te la vita da vignidì, la lean al ambient da mont e a sia cura e la tradujan te èrt leterèra. Tel cors di trei dis bie piens, e soraldut endèna l temp resservà per el, l autor à abù l met de confermèr bel paruscent chel che l era stat scrit da la Juria tras la letura de si tesć, con reflescions spontanes e co la musega che l à sonà seran su n intervent scialdi aprejià.
Ostana l à duc i recuisic storics e paesajistics per fèr pèrt del Club dei Borghi più Belli d'Italia.
Apede chest, e a despet de sia atuala dimenscion demografica, perauter do a se avenèr, la se conferma desche referiment culturèl da marevea, vèrdia di lengac manacé, lengac che à n fech amò empeà, n fech ros sot la braja, descheche disc l mot de la edizion da chest an, rechiamà da Ines Cavalcanti, Diretora Artistica del Pest.