Martedì, 11 Luglio 2023 - 11:22 Comunicato 2067

Traduzione in ladino
Marmolèda, l “sfrijon” de la boa sul giacé. Controi sperimentèi sa mont

Soralech co la Protezion Zivila e l ombolt de Cianacei, Giovanni Bernard

L é la 13:43:20. Na trundenèda che somea deldut na esplojion, palesa ence a chi che demò scouta che l é do che sozede zeche de trement. L é i 3 de messèl del 2022, la dì che l é crodà ju n gran toch de giacia da Ponta Rocia, sul giacé de la Marmolèda. N event che no se podea se enajumèr e che l à portà a la mort de 11 jent. Do beleche un an, la neif enjentilesc l paesaje, ma sun piz l é n sfrijon bianch e rosol, che met al luster strac che se à binà te centenees de egn. In aut, l soul rumor che se sent l é chel di “pisciadoes”, picoi sauc de èga che se fèsc da la neif e da la giacia che se delega e che cor sul sas japede l’area touta ite da la boa: “Avenimenc desche chel sozedù del istà del 2022 no i era mai stac registré tel Trentin e amò aldidanché i é do che i fèsc studies per entener la rejons. Una de la rejons che à fat destachèr la boa l é stat proprio l èga che l’era ite tel toch de giacia” despiega un di tecnics del Servije prevenzion di risesc e Cue de la Provinzia autonoma de Trent, aldò del ultim soralech fat dessema col ombolt de Cianacei Giovanni Bernard.
“Cassù vegn fora sentimenc che se contrasta e che passa da la tristeza che se mesceida a la tricola per chel che l é sozedù, e a la marevea per la beleza che l é dutintorn” l é la paroles del capocomun che, aldò de la informazions toutes su, te chisc dis l é do che l troa fora la modalitèdes per fèr acioche se posse jir su la pèrt Nord en segureza “no vegnarà metù su nesciun raion checen”.
Il sopralluogo in Marmolada un anno dopo la tragedia [ Archivio PAT]

Aldò de chel che l é stat zertà, l é vegnù ju presciapech 63.300 metres cubics de giacia rué ju te val a na velozità de 50-80 metres al secont, che i se à totu do sasc e giraons per prescipech 2,2 chilometres. N fenomen destrutif che à ciapà sot più che una cordèda de alpinisć. Te chela dì, sul giacé l é ruà a dèr aiut 127 operadores de la Protezion Zivila, apede ic 96 unitèdes de sostegn. A la fin de la ativitèdes, l bilanz l é stat de 979 dis/persona te 18 dis. Na machina imponenta metuda adum da 14 Strutures operatives che fèsc referiment al Dipertiment de la Protezion Zivila, bosć e fauna de la Provinzia autonoma de Trent, ence con sia unitèdes specializèdes; 4 forza nazionèles; l Comisariat del Goern, la doi Provinzies autonomes de Trent e Busan, la region Venet, l Comun de Cianacei e l Comun General de Fascia.

Do dal event, interferometres e radar doppler i à controlà tant l raion olache l é antravegbù la boa, che la lenghes de giacia che i lo segna fora a man dreta e a man cencia orografica. La nicia olache se à destacà la giacia la era en teoria belapontin no stabola. L giacé l é amò ades controlà tras la registrazion e l’analisa del andament di parametres nivometeorologics: i mudamenc de la temperatura del aria e de la cantità de nief i pel donca fèr aer na stima de tant che l é delicat l giacé, ence aldò del event beleche valif che l é entravegnù te la net dai 6 de messèl del 1989 sul Monviso.

Ti ultimes meisc la Protezion Zivila del Trentin l à fat – dessema col CNR de Unejia e con etres enc che fèsc enrescida – na scanscion radar del giacé da n jolier, con chela de meter ensema, aldò ence del relief fotogrametrich fat chest’uton sun dut l giacé, l model del teren sotite la sola de giacia e enetener ence de che sort de materal che l é fat l teren che l é su per la pèrt Nord de la Marmolèda. Prest vegnarà fat ence n sgol sperimentèl con n nef strument de l’Università de Trent con chel che, estra che la cantità de giacia, se vardarà de controlèr se e olache l é ite tropa èga tel bloch de giacia. Se con chesta modalitède de fèr controi se cognessa arjonjer de bogn resultac, se podessa seghitèr a fèr chesta mesurazions man a man fora per i meisc da d’istà, ence tras la doura de n drone, coscita da aer n control do a do del raion tout ite da la boa.

Do aer tout su i dac con chesta mesurazions, dessema coi enc che fèsc enrescida e che se cruzia de argomenc leé ai giacees vegnarà troà fora de etres sistemes de mesurazion da poder portèr inant per n lonch trat de temp e che i dae responetes sorides da entener. I articoi scientifics publiché da pech i à defat desmostrà che no l é amò na responeta dreta per despieghèr la rejons de la boa.

DESĆÈRIA L FILMAT > https://shorturl.at/abdwx

CIAREA LA INTERVISTES >  https://we.tl/t-JooRTUMiQs

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini