Venerdì, 02 Febbraio 2024 - 13:37 Comunicato 205

Traduzione in ladino
“Leggende delle Dolomiti”: contèr e fèr coi materiai del bosch e co la creida

Aló da Spazio Alpino de la SAT i lurieres di bec

[Ladino] Biblioteca della Montagna SAT e l Laboratorio Alpino e delle Dolomiti Bene Unesco i à portà dant, aló dal Spazio Alpino de la SAT, l projet e la mostra “Leggende delle Dolomiti: raccontare e creare con i materiali del bosco e con l’argilla”, n viac-laboratorie tel misterious e fascinegol raion dolomitan, aldò del liber “Misteres, aventures e magica creatures. La Val de Fascia anter fantasia e realtà” de Alberta Rossi.
A la scontrèda à tout pèrt, anter i etres: la presidenta de la SAT, Anna Facchini; la vizepresidenta e assessora a l’istruzion, cultura e sport de la Provinzia, Francesca Gerosa; l’assessora del Comun de Trent, Monica Baggia; la diretora Ofize sistem provinzièl de la arees stravardèdes, Sara Zappini.

Alcuni dei lavori realizzati dai bambini nell'ambito del progetto e della mostra "Leggende delle Dolomiti: raccontare e creare con i materiali del bosco e con l’argilla", [ Archivio Servizio Minoranze linguistiche locali PAT]

À tout pèrt ence i bec de la scola populèra Aldo Schmid de Trent e de la scola Creativity Garden de Riva del Garda, autores de la operes metudes fora che i à contà de l’esperienza manuèla del lurèr la creida, nasciuda da la conties del percors didatich de chel che se à cruzià l laboratorie ceramich Elel de Poza. I bec i à raprejentà emozions, personajes e conties ence tras l lurier manuèl duran elemenc naturèi desche piotoi, rames, foes e n muie de etres materièi che i é doventé te sia mans material per se rejonèr.

“Chesta mostra – à despiegà Alberta Rossi, autora del liber, che à portà dant l projet – la vegn ca da sie scontrèdes endrezèdes da la Biblioteca della Montagna Sat de Trent tel chèder del Laboratorio alpino e delle Dolomiti bene UNESCO sostegnù en colaborazion co la Provinzia autonoma de Trent – Servije arees stravardèdes.
Te vigni scontrèda, tras la contia de Sèn Nicolò, ge aon fat cognoscer ai bec la particolaritèdes de la Dolomites ge moscian lesc, inomes di pic de la monts, fenomens tipics de la Dolomites, col portèr dant ence vèlch element particolèr desche l inom e l lengaz de sie popul veior: i ladins, col ge despieghèr ducant a na vida sorida.”

Coscita Anna Facchini, presidenta de SAT: “L é na gran sodesfazion poder portèr dant l resultat de chest laboratorie, che l é stat possibol de gra a la colaborazion scomenzèda del 2016 co la sotscrizion de na convenzion aposta co la PAT per la valorisazion de la Dolomiti Bene UNESCO. La SAT la l fèsc tras l servije e l lurier de sia Biblioteca della Montagna, col endrezèr outa per outa colaborazions con volontadives, sociazions, scoles e, desche te chesta ocajion, con artisć che vigni outa porta dant sia performance. Chesta l é na vida per entener i enteresc, per mescedèr cultures e formes de esprescion de cheles che l Trentin, e donca ence la SAT, l é rich.”

N batiman a la scomenzadiva l é stat fat ence da Monica Baggia, assessora a l’Urbanistica del Comun de Trent: “Chesta scomenzadiva l é n bel ejempie de coche se pel se arvejinèr a la monts e en generèl al ambient de nosc raion a na vida creativa e piajegola. Da na man l é la storia, la tradizions, la lejendes, da l’autra l é la carateristiches fora de anter de la valèdes e di pic dolomitans: chest patrimonie de cognoscenza, che n’outa l era pèrt de la vita de vigni dì e de la cultura materièla di trentins, l é stat lurà fora da nef e tout su tras la doura de chisc materiai purec leé al Trentin. L bosch l é ruà te clasc e l à soscedà la fantasia di bec, che segur de gra a chesta esperienza i à tout su na maor consaputa en cont di lesc olache i vif”.

La vizepresidenta de la Provinzia Francesca Gerosa l’à sotrissà con gaissa l valor del projet, col l meter dant no demò desche na esposizion fora de anter e fascinegola, ma ence desche n melaur didatich per la scoles. “Pissave ai bec che i se mateea con materiai naturèi touc su tel bosch e co la creida” l’à scomenzà l’assessora, “no i é demò do a se lascèr fora con sia creatività, ma i é ence do che i va ite te na contia che la encroja passà e prejent, col mudèr l aprendiment te na aventura da no poder desmentièr.” L’ assessora dapodò l’à volù sotrissèr coche chest projet sie na vida inovativa per jontèr ite te la ativitèdes educatives la lejendes e la mitologia de nosc raion alpin. “L é na vida per soscedèr la curiosità di bec, per ge fèr aprijièr la beleza e la richeza de la Dolomites e del Trentin, e per portèr dant na maor consaputa ambientèla”, l’à dit amò apede. Ma no l é demò chest. L’assessora l’à sotrissà che l projet l é ence n investiment te l’identità culturèla de la joena generazions, na vida per ge fèr cognoscer e aprijièr la storia locala. “L é na vida acioche i bec i vegne gregn con n fon sentiment de partegnuda e de respet per olache i vif”, l’à dit en ultima.

Aló da Spazio Alpino, estra che co la mostra, la contia la é stata portèda dant “sun paladina”. I bec i à viventà la contia e, con cianties e i guants fac da la maestres, i à encantesimà duc col doventèr per na dì i personajes de la lejenda. L grop de musega Damiana Dellantonio Trio l à enterzà la paroles co la musega, col ge fèr cognoscer ai bec dotrei cianties populères per ladin metudes ensema con n stil modern.

La mostra la è averta enscin a en jebia ai 15 de firé del 2024. Oraries: dal lunesc a la jebia, da les trei domesdì a les sie da sera. Entrèda: deban.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini