Mercoledì, 24 Marzo 2021 - 12:11 Comunicato 692

Traduzione in ladino
Archivie fotografich storich provinzièl: chesta l’é la neva desposizions

Vegn metù a la leta passa n milion de fotografìes

L’archivie fotografich storich provinzièl, che l ge é stat dat sù a la Soraintendenza per i bens culturèi, l’é la regoeta de passa n milion e mez de fotografìes, spartides te 53 fons che va da l’otcent a aldidanché, con fotografìes fates da passa cent autores che à dat sie contribut a scriver la storia de la fotografìa trentina, anter chisc Giovanni Battista Unterveger, i frèdes Pedrotti e Flavio Faganello. Se trata de retrac biné sù a scomenzèr jà dai egn Vint per i besegnes de documentazion de l’aministrazion de la tutela, patrimonie che se à smaorà ti ùltimes dejenees ajache l’é stat tout sù archivies e regoetes, aldò di mudamenc normatives e l gran enteress per la fotografìa storica desche ben culturèl. Aldò de chel che perveit l Pian strategich de svilup de la fotografìa te la Tèlia la Jonta provinzièla, aldò de la indicazions de l’assessor a l’istruzion, università e cultura Mirko Bisesti, l’à aproà la neva desposizions per l’azess e la doura de chest patrimonie straordenèr e del regolament de referiment co la tarifes pervedudes per i deric de reproduzion. La novitèdes, despieghèdes ai 19 de mèrz endèna la conferenza stampa da l’assessor Mirko Bisesti, dal soraintendent Franco Marzatico, dal diretor de l’ofize per i bens storics – artistics Luca Gabrielli e da la funzionèra de la Soraintendenza Katia Malatesta, les é outes a la semplificazion, razionalisazion e promozion de l’azess a l’archivie, da conscidrèr no demò desche istitut de conservazion, ma soraldut desche zenter per slarièr fora la cognoscenzes.
“L’obietif – l’à comentà l’assessor a la cultura – l’é chel de fèr cognoscer nosc melaur fotografich, l metan a la leta, e ge dèr valor a chest archivie zis bel metù adum da sacontanta fotografìes, l fajan doventèr n strument per recordèr, crescer e de partezipazion”.
[ Archivio fotografico storico, Soprintendenza per i beni culturali, Provincia autonoma di Trento]

La Provinzia la entervegn ence en cont de la liberalisazion de la imagines del patrimonie culturèl.
La neva Desposizions, defat, les stabilesc avisa che la Soraintendenza provinzièla la podarà liberalisèr la doura de la fotografìes tegnudes sù te l’Archivie fotografich tras permiscions spezièles. La mudazions les perveit amò apede n smendrament sostanzièl de la tarifes de reproduzion, che vegn cà dal miorament tecnologich, da la descancelazion programatica di deric de publicazion per la doura culturèla e scientifica e da n gran smendrament di agravies per la doura tel comerz.
L provediment l tol sù la valutazions che ti egn passé à portà, a livel nazionèl, a la mudazion del “Codesc di bens culturèi e del paesaje”, smendran l diviet de slarièr fora la imagines, a una col voler palesà dal moviment “Fotografie libere per i beni culturali”. La liberalisazion de la imagines desche fator de svilup del lurier e de l’economìa de la cultura, tel chèder de chel che vegn metù dant tel Recovery Plan, l’é n argoment d’aldidanché. La revoluzion digitèla, la neva tecnologìes e i neves media à mudà e liberalisà i prozesc de produzion e de sparpagnament de la fotografìa, condizionan la dinamiches de interazion sozièla, i comportamenc e la modalitèdes de autoraprejentazion individuèla e de grop, con apede la cultura de l’azess a la cognoscenzes e de l’Open Acess al patrimonie culturèl; per chest ence l’archivie fotografich storich provinzièl l se adatea a la bona prateghes internazionèles outes a la doura, a la condivijion de la cognoscenzes e al poder palesèr pensieres e slarièr fora informazions, no demò anter i studiousc, ma ence anter la jent e a favor de sacotanta firmes cuilturèles e creatives, da spess joenes.
L’é jà dò a peèr via na pruma esperienza de liberalisazion de la fotografìes de l’archivie de gra a la colaborazion anter la Soraintendenza e l’Ofize stampa provinzièl: tel 700m cedean de la mort de Dante Alighieri, l’é stat endrezà na mostra virtuèla per l recordèr, ge dajan luster al monument che Trent ge à dedicà tras i eies e la interpretazions di fotografes.

Scheda
L’Archivie fotografich storich provinzièl l’é metù adum da passa n milion e mez de elemenc che revèrda l contest trentin te duta sia particolaritèdes storiches, ambientèles, de paesaje, antropologiches, sozioeconomiches, culturèles e de vita materièla; apede a la sacotanta fotografìes de documentazion del patrimonie culturèl provinzièl l’é ence archivies profescionèi de fotografes trentins e da foradecà, archivies fotografics zedui de istituzions e de etres enc, regoetes de fotografìes e de cartolines. L patrimonie l’é metù adum da fons de la Provinzia autonoma de Trent e da fons de terc en depojit.
L materièl l’é spartì te 53 fons desvalives: regoetes con pec toc, desche la fotografìes che revèrda i spionamenc su la crepes trentines fac da Giuseppe Colpi tel clima iredentist, archivies profescionèi de fotofrafes e de firmes desche l studie Bosetti (294.000 unitèdes) l’archivie Frèdes Pedrotti (115.000 fotogtafìes) Flavio Faganello, Rodolfo Rensi (duc e doi passa 400.000 foti). I archivies de Faganello e del fotograf Luciano Eccher (130.000 unitèdes) tol ite ence tropa fotografìes storiches che ic à binà sù desche esperc e colezionisć.
Te la regoetes de cartolines segnalon chela de Renato Mazzalai, anter cheles più riches e per l teritorie trentin, con passa 16.000 toc stampé da sacotenc editores locai e da la maora firmes transalpines.

La informazions les é a la leta su la piata Patrimonie del sit:
https://www.cultura.trentino.it/Archivio-fotografico-storico

Contac: afs@provinzia.tn.it

Duta la imagines coleèdes al comunicat les é conzedudes con lizenza Creative Commons CC BY-NY

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia
(Traduzione a cura dei Servizi Linguistici e culturali del Comun general de Fascia)

(cdt)


Immagini