Giovedì, 23 Aprile 2026 - 14:43 Comunicato 1075

La prejentazion en jebia domesdì al MUSE
L MUSE rejona i lengac de so raion: verties la audio guides digitèles per ladin, mochen e zimber

Traduzione in ladino

[Ladino] Tel chèder del projet “Te conte l MUSE...te duc i lengac”, l museo l ponta via con na neva sajon de inclujion tras la valorisazion de la mendranzes linguistiches trentine desche melaur vif de la cultura locala.
Per la prejentazion de la guides neves, en jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE, à rejonà Massimo Bernardi, diretor MUSE, col grop de lurier Equità, desvalivanza, inclujion de museo, Elisabetta Sovilla, sorastanta del Servije per la mendranzes linguistiches locales e audit europeèn de la Provinzia autonoma de Trento, e l professor Jens Woelk de l'Università de Trent, enciarià dal retor per la scomenzadives a favor de la mendranzes linguistiches. À tout pèrt ence vèlch clasc de studetes e studenc de la comunitèdes linguistiches toutes ite tel porjet.
La sala conferenze MUSE con alcune classi appartenenti alle comunità linguistiche coinvolte nel progetto [ Servizio Minoranze linguistiche PAT]

L MUSE - Museo de Scienzes de Trent l fèsc n vèrech dezisif per na descrizion del raion più raprejentativa e inclujiva. Tel chèder del projet “Te conte l MUSE...te duc i lengac”, la perferida multilinguala la doventa più rica con trei tassie de gran emportanza per l’identità dal post: la guides digitèles neves per ladin, mochen e zimber. No l é demò n lurier tecnich de traduzion, ma n at de recognosciment del valor de la desvalivanza culturèla.

N projet dessema: scola, teritorie e istituzions.
La guides neves l é l ejit de n lurier dessema de cater egn alalongia, col MUSE desche zenter de na rei che tol ite l mondo de la scola e la comunitèdes dal post. Aer tout ite a na vida ativa la studentes e i studenc (tel chèder di percorsc de alternanza scola-lurier) l à  dat l met de integrèr competenzes linguistiches autentiches e ponc de veduda originèi.

De gran emportanza la colaborazion strategica anter l Servije per la mendranzes linguistiches locales e audit europeèn de la Provinzia autonoma de Trento, che l à didà l lurier de rei anter la realtèdes che à lurà per l bon ejit del projet: Scola ladina de Fascia e Comun General de Fascia, Istituto Comprensivo Perjen I e Comunità Alta Valsugana e Bersntol (ofize linguistich mochen), Istituto Comprensivo Folgaria Lavarone Luserna, Magnifica Comunità degli Altipiani Cimbri e l ofize linguistich zimber.

Azessiboltà tras fonin
La guides neves, endrezèdes te la verscion Easy to read (sorì da lejer), les é a la leta debant da scutèr o lejer tras fonin; les é iclujives, pissèdes per tor demez i empedimenc cognitives e linguistics; apede les é pèrt de n mosaich global ajache les se jonta apede a la autres 13 jà a la leta te la perferida multilinguala del MUSE (talian, todesch, ingleis, spagnol, franzous, rus, albaneis, arab, cineis, rumen, ucrain, urdu e bengaleis). Con chisc trei neves lengac, l museo l fèsc n vèrech de gran segnificat per stravardèr la mendranzes linguistiches e slarièr fora na cultura museala che recognosc e tegn su la pluralità de la identitèdes che l é tel Trentin.

“Tel chèder del smaorament del projet MUSE… te duc i lengac – à dit l diretor MUSE Massimo
Bernardi – l multilinguism no l é mai stat pissà demò desche n lurier de traduzion, ma n strument de valorisazion de la desvalivanzes e mediazion culturèla. L'azessiboltà linguistica l é n vèrech
de gran emportanza per mudèr n lech de cultura te n spazie che ge dèsc lèrga a duta la comunanza, chest vel dir tor ite e scutèr. L aer tout ite i trei lengac dal post tel projet, l fèsc pèrt a na vida coerenta de voler recognoscer sia gran valuta culturèla e l valor de vigni azion per ge dèr de contra a la omologazion culturèla”.

Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia

(cdt)


Immagini