L MUSE - Museo de Scienzes de Trent l fèsc n vèrech dezisif per na descrizion del raion più raprejentativa e inclujiva. Tel chèder del projet “Te conte l MUSE...te duc i lengac”, la perferida multilinguala la doventa più rica con trei tassie de gran emportanza per l’identità dal post: la guides digitèles neves per ladin, mochen e zimber. No l é demò n lurier tecnich de traduzion, ma n at de recognosciment del valor de la desvalivanza culturèla.
N projet dessema: scola, teritorie e istituzions.
La guides neves l é l ejit de n lurier dessema de cater egn alalongia, col MUSE desche zenter de na rei che tol ite l mondo de la scola e la comunitèdes dal post. Aer tout ite a na vida ativa la studentes e i studenc (tel chèder di percorsc de alternanza scola-lurier) l à dat l met de integrèr competenzes linguistiches autentiches e ponc de veduda originèi.
De gran emportanza la colaborazion strategica anter l Servije per la mendranzes linguistiches locales e audit europeèn de la Provinzia autonoma de Trento, che l à didà l lurier de rei anter la realtèdes che à lurà per l bon ejit del projet: Scola ladina de Fascia e Comun General de Fascia, Istituto Comprensivo Perjen I e Comunità Alta Valsugana e Bersntol (ofize linguistich mochen), Istituto Comprensivo Folgaria Lavarone Luserna, Magnifica Comunità degli Altipiani Cimbri e l ofize linguistich zimber.
Azessiboltà tras fonin
La guides neves, endrezèdes te la verscion Easy to read (sorì da lejer), les é a la leta debant da scutèr o lejer tras fonin; les é iclujives, pissèdes per tor demez i empedimenc cognitives e linguistics; apede les é pèrt de n mosaich global ajache les se jonta apede a la autres 13 jà a la leta te la perferida multilinguala del MUSE (talian, todesch, ingleis, spagnol, franzous, rus, albaneis, arab, cineis, rumen, ucrain, urdu e bengaleis). Con chisc trei neves lengac, l museo l fèsc n vèrech de gran segnificat per stravardèr la mendranzes linguistiches e slarièr fora na cultura museala che recognosc e tegn su la pluralità de la identitèdes che l é tel Trentin.
“Tel chèder del smaorament del projet MUSE… te duc i lengac – à dit l diretor MUSE Massimo
Bernardi – l multilinguism no l é mai stat pissà demò desche n lurier de traduzion, ma n strument de valorisazion de la desvalivanzes e mediazion culturèla. L'azessiboltà linguistica l é n vèrech
de gran emportanza per mudèr n lech de cultura te n spazie che ge dèsc lèrga a duta la comunanza, chest vel dir tor ite e scutèr. L aer tout ite i trei lengac dal post tel projet, l fèsc pèrt a na vida coerenta de voler recognoscer sia gran valuta culturèla e l valor de vigni azion per ge dèr de contra a la omologazion culturèla”.
Traduzion di Servijes Linguistics e Culturèi del Comun general de Fascia




